Diari de festes: Dijous 26 "Dia de la dona"

En primer lloc, ho sento si vaig una mica atrassat en la retransmissió de les jugades més interessant de les festes, però es que esta setmana a l'estar una setmana de festa, pos m'he trobat una mica "atapaït" de feina. Espero entre avui i dema concloure el diari de les festes.

"El dia de la dona ja no és el que era", frase que està en boca de la majoria (per no dir totes) de les dones campredonenques. Això és un fet i una realitat. La prova està en que enguany la majoria d'elles han optat per acompanyar als homes i fer un dinarillo conjunt amb els demés companys i membres de la familia. Be, hi ha una excepció, i sinó mireu a la foto la paella marinera que es fotien dos bons amics meus.....je,je,je.....be, és broma!...la paella ens la vam fotre entre tots. Encara que els crios fan una mica de parlar i estos dies no van menjar molta cosa que diguessem.

Pos per la tarde "suposo" que va continuar la festa de les dones amb la seva alcaldesa al capdavant, L'Illma. Sr. Xus Colomé, alcaldesa per un dia (ja voldria ella ser-ho més dies....si en faria de mal !!!!).

La tarde de bous va ser a càrrec de la ganaderia de José Palmer Alcon, prou be. No cal destacar cap "cogida" ni demés circumstàncies destacables. El berenar a càrrec d'Àngel i Sisco, pos correcte...i punt.

Este dia va tenir lloc un altre correfoc pels carrers del poble a càrrec de la colla de Diables Llucifer. Va estar be i amb una gran quantitat de coets que il.luminaven els carrers de la població. Tampoc va faltar la ració de povalada d'aigua a gran quantitat de gent, a alguns innocents també, que seguien el correfoc.

Com este dia era un d'aquells que no hi havia programat ball, l'Associació de joves campredonencs va organitzar una caminata pel terme. Aquesta caminata va constar d'un paseïllo amb un "xiulet" al coll que ens van donar de l'associació, sortint de Campredó per la sortida principal, aganfant el camí de servei paral.lel a l'autovia fins a l'entrador que va a Font de Quinto i Raval del Pom i arrivar al Casserio del Pom per fer un refrigeri que ens va portar Miguelet amb la seva furgo. Jo ja estava en los braços una mica valdats d'espentejar el cotxet amb la Nerea al coll i una mica escaldat "d'overa"...

A continuació van continuar el camí fins el poble pel camí del mig. Va haver més d'un que va suar i tot. Crec que ha sigut una bona idea i que es pot repetir en anys posterior, ja que molta gent que no ho acostuma a fer ho agraeix....i el seu cos també...

Per cert, se m'olvidava...el "boy"!!!!

Pos si, a la fi les dones van tindre la seva recompensa. Diga-li "olvido", diga-li descuit, diga-li temor, però el colega no va acudir a l'hora al puesto. Per lo que es va disculpar i va fer la seva actuació de rigor a la matinada (quan les xiquetes i xiquets dormien), després de la caminata. Així les dones estaven una mica cansades i el colega s'assegurava que no se li tirarien al damunt. Que per cert, m'han dit que va ser una mica "justot" i que la música que portava la va posar a les carpes i no es sentia be, fins i tot va acudir el "manager" amb el cotxe i el va posar al costat de l'escenari igual com si fos un jovenel.lo que fica la música a tope per fardar...je,je,je...

I per acabar, com podem apreciar a la foto, el "boy" anava regalant xupitos entre les dones. Menuda apretada li va fotre a la cunyà!! (m'afilla li diu "punyà"...je,je,je) i lo que xalava la jefa per detràs....ai, ai....

Fotos: Gerard March i Manola Forés.