La U.E. Campredó feia la seva presentació oficial davant l'afició amb el partit que tots els anys s'organitzar per commemorar a un gran jugador que va tindre el nostre poble, en Mingo Labòria. Pel que m'ha contat mon pare (jo ja el vaig conèixer de vell) era un extrem rapidíssim que portava als defenses de cul. Per aquesta raó ja podeu esbrinar d'on a tret la velocitat el seu net Didac. El partit era sobre un contrincant dur que donaria ja una idea de la preparació del nostre equip davant el començament de lliga el dia 7 d'octubre, l'Amposta B, equip recent ascendit a la 2ª regional i que la temporada passada ja va donar guerra, guanyant al nostre camp gràcies als errors arbitrals i empatant al seu camp a un gol.
L'alineació de la U.E. Campredó en aquest partit va ser: Jordi Castells, a la porteria; David, Sergi, Marcos i Albert a la defensa; 4 tios al mig del camp (aposta arriesgada però segura del nostre técnic): Miguel Barsi, Raul, Ramon i Marc; i Edu i Didac a la davantera. A la segona part van entrar: Santi per Raul i Roger per Miguel. I després Oscar per David i Raul Prats per Oscar lesionat.
Com ja ens és acostumat l'equip de l'Amposta, va sortir a menjar-s'ho tot, gespa inclosa. Fet que va aturar molt be els homes de Ximo Paredes amb una defensa contundent (no cal mencionar als nostres defenses centrals en els seus actes carinyosos als davanters...je,je,je..de tots són coneguts...). Per la seva part, el Campredó va sorprende a l'Amposta amb dos contratacs rapidíssims de Didac, un d'ells amb xut al pal dret de la porteria de l'Amposta. Però, coses del futbol, amb un passe amb profunditat al davanter dret, que era molt més ràpit i escorridiu que Albert, es va plantar sòl davant de Jordi i ficant-li la pilota ajustada al pal esquerre marcava el 0-1 per l'Amposta.
El Campredó va saber aixecar el cap i plantar cara a tot un Amposta que mentres passaven els minuts anava reduïnt la seva efectivitat i ja no arribava amb tanta "soltura" a la porteria de Jordi. Amb un xut de Didac va ser refusat pel porter i aprofitat per Edu per marcar el gol de l'empat. Amb un altre refús del porter dins l'area petita era aprofitada per Miguel per marcar el 2-1 (no s'ho creia ni ell...). I per acabar amb el definitiu 3-1 una pilota bombejada a l'àrea i entre el porter i el defensa es fan un embolic, per lo que la pilota li queda als peus de Marc i amb un xut ras a la part dreta de la porteria sentenciava el matx.En conclusió, crec que el Campredó que vaig vore jo ahir no sembla en res al Campredó de la temporada passada, i això que els homes són casi els mateixos. Vaig vore un Campredó més seriòs, ordenat i que sabia lo que havia de fer al camp. La gent feia la seva feina, es colocava al camp, suplia al seus companys, es veien toquets i parets de qualitat. Be, prou d'alabances! a vore si a partir d'arar no guanyaran cap partit més...je,je,je....
Crec sincerament que Ximo està fent una bona faena, cosa gens fàcil coneixent de primera ma als homes amb qui ha de tractar.
Com a jugador revelació, que a mi em va agradar molt, va ser la nova incorporació Miguel Barsi. Vaig vore a un jugador jove amb talent, que no li feia temor el contrincant i que pujava per la banda sense contemplacions. Crec que farà una bona temporada.
Ànims i endavant!
4 comentaris:
El primer gol de EDU mol be, el segon el va fer Miguel no Ramonet i el tercer Marc no Edu. Una llibreteta i sira tot mes bonic
Tens raó. Lo de Miguel ho dubtava inclús quan el van fer, ja que tothom abraçava a Ramonet. Inclús estavem jo i Gerard i ho vam comentar. I l'últim dubtava. Ara jo ho se, ara mateix ho rectifico. Moltes gràcies.
Ei vaia partidet lo UE Campredó, a veure si segueix tota la lliga així. Ah, i el trofeu és diu Martí Labòria, no has vist els cartells???? Deeew
Hola anònim de les 22:39, potser els cartells fica "Trofeu Martí Laboria"; però tu deus ser molt jove i no vas conèixer al Sr. Domingo (Mingo per als amics...) Labòria, pare de Martí i d'Amadeu. Si vols més aclaracions, li preguntes a Oscar, gendre de Martí.
Publica un comentari a l'entrada