El patrimoni històric de Campredó (II)

La Doctora Genera també va publicar un detallat article sobre una làpida mortuòria trobada a la partida del Fondo pel pagès campredonenc Josep Melich (el qual va reproduir íntegrament el número 11 de la revista Soldevila, corresponent a la primavera de 1992), en motiu del vuitè Col.loqui d'arqueologia de Puigcerdà, una detallada informació de la qual també es troba en el llibre anteriorment esmentat.

' Finalment, l'última làpida descoberta a la rodalia de Tortosa, l'any 1987, és un pedestal o ara funerària, localitzada a la partida de Fondo, situada uns 5 km al sud-est de la ciutat, a la vora esquerra del riu i gairebé al límit dels terrenys de la plataforma continental amb els dipòsits recents que formen el delta. Tot i que és en part fragmentada, la inscripció es llegeix completa.

Mesura: alçada total (part conservada: 69 cm
secció horitzontal (part conservada): 31X48 cm
secció horitzontal (base): 31X29 cm

Hi diu: D(iis M(anibus)
IVL (ii) LVPI VI VIR(i)
AVG (ustalis) IVLA NYM
PHIDIA PATRO
NO INDVLGE (n)
TISSIMO B(ene) M(erenti) (F(ecit))

Als déus manes de Iulius Lupus, servir augustal. Ho va fer Iulia Nymphidia al seu patró indulgentíssim que bé ho mereixia.
Es tracta d'una inscripció funerària típica. Comença amb una dedicació als déus manes del difunt, el nomen del qual indica aquesta relació i va seguir d'un càrrec religiós, el de Sevir Augustalis, després hi ha el nomen de la dedicant, que ofereix la làpida al seu patró, i clou el text una fórmula usual: bene merenti (fecit, (abreujada).
Iulia Nymphidia era, una lliberta, com moltes persones d'origen servil, duia un cognomen de caràcter hel.lènic. ....La inscripció de Campredó ens permet conèixer, doncs, un nou Servir Augustalius de Dertosa que cal afegir a la llista dels ja recollits en CIL: P.Cornelius Frontinus, C.Terentius Onesimus, M.Porcius Theopompus'.
L'actual arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tortosa, el tarragoní Joan Vianney Mª Arbeloa, en la revista 'Nous Col.loquis I' que publica el Centre d'Estudis 'Francesc Martorell', va donar a conèixer el descobriment de diverses sitges a la zona de Sòldevila, concretament en una partida constituïda geològicament per una terrassa fluvial amb conglomerats poligènics del Pleistocè (Quaternari):
' La presència de sitges a l'esplanada Soldevila ens documenta aquest indret no només com una àrea de conreu sinó també com un lloc d'emmagatzematge, atès que aquesta és la funció de les sitges'.
Text: Emigdi Subirats.
Foto: Gerard March (Sitja al Mas d'Espax)