El patrimoni històric de Campredó (III)

Entre tots els monuments històrics del terme, mereix un especial estudi i esment la Torre medieval, coneguda popularment com la Torra, que ha estat molts anys propietat de la Senyora Mariana Daudèn, vídua del senyor Enrique Tejerizo, notari de Tortosa i resident a Cantavella (Baix Aragó). Està registrada en el Catàleg de monuments i conjunts arquitectònics de la Generalitat amb el número R-I-51-67-56.
Ja hem comentat que la historiografia popular ha anat difonent la idea que en un passat, probablement formava un triangle amb la bessona torre de La Carrova i l'enderrocada de Rocacorva o Sant Onofre (que només la cobdícia i la incultura va fer enderrocar l'any 1963, per tal d'extraure argila d'aquells terrenys), com a torres vigia situades en un lloc estratègic a l'entrada de l'antic estuari. Durant el conflicte civil del 1936-39, sembla que va servir de refugi per a nombrosos soldats de l'exèrcit republicà (que es varen mantenir fidels a la Generalitat), com ho demostren diversos escrits datats del 1938, que s'han trobat en algunes pedres que romanen en el primer pis d'aquesta torre.Diverses teories i llegendes molt imaginatives s'han anat escampant durant dècades i s'ha format una literatura popular al voltant de fets històrics que creen notable discussió. La cultural revista 'La Zuda' que es publicà a Tortosa durant les primeres dècades del segle, publicà nombroses d'aquestes teories, tots encaminats cap a la mateixa concepció, com a mostra tenim l'article 'Excursió al Pla de les Citjes', del qual he volgut conservar l'ortografia original:
' Des de dit plá se domina casi tota la vallada del riu des de més amunt de Tortosa fins més avall d'Amposta, estan casi enfront de Campredó (Port redó) y per lo tant se veuen les torres romanes de la Zuda, Castell d'Amposta, Carrova, Campredó i les atalaies dels colls de Sant Onofre, de les Aguiles y altres. Al peu quasi de la metexa lloma hi ha avuy una suposada resclosa que atravessa lo riu y en la que va tenir d'obrir-se un portell per lo pas de les barques durant l'estivatge, quina paret axís l'anomenan en los llantés. Se creu que junt ab la cadena de fustes amarrada a les torres de la Carrova y Campredó servían pera tancar lo pas del riu a les esquadres enemigues y tenir per tant garantit tot quant se pogués amagatzemar en les citges pera aprovisionament de la ciutat, esquadres y tráfech; permetent sa posició estratègica servir d'atalaya y com a lloch segur pera les vides dels qui la guardessen.
La situació del Plá, la disposició de les citges, les coves que les voltavan, de les que encara ne restan tres de molt grans, les seves condicións estratégiques y l'estar al cap dels grans plans de la Galera y Santa Bárbara, l'estar al mitg de la horta de Tortosa y Amposta y als peus de les serralades dels ports de La Cénia y Tortosa y aytambé estar tocant al riu y enfront lo que havia sigut Port Redó, dona lloch a sospitar si havia sigut abans que magatzém o campament atrincherat, alguna població troglodita'.
El literat tortosinista d'entre segles, Ramon Vergès i Paulí, en el seu retrat costumista 'Espurnes de la Llar', relata literàriament allò que la tradició oral havia anat passant generació rera generació, i a la qual donaven veracitat:
' La etimologia del nom Campredó o Port Redó, es un dato de indiscutible valor pera demostrá que alguns sigles ans de la era cristiana, les ones del mar Mediterrani s'extenien hasta molt prop d'aquella partida del terme de Tortosa.Desde la vora del mar á Campredó moltes finques s'han reduhit á cultiu, pero queden grans extensions de terrenos salitrosos, erms; moltes hectárees de prats, en aigüesmolls, ahont hi creixen soses, barrelles, junchs, boba, tamarits, cenills, fenás y cisca.
No's cap disbarat la suposició que hai fet, apoyada en la tradició, la historia i la ciència, y en prova d'aixó fullejo la Historia de Martorell escrita l'any 1625. De la primera edició impresa l'any 1626 ne tinch un exemplar, que conservo com un tresor, y a la plana 30 llijo: " pues, consta á todos los moradores de esta ciudad de Tortosa, que en el año 1575 se edificó una torre á la orilla del mar, y á la boca del rio Ebro, y hoy dista del mar más de media legua'.
En un àmbit més seriós i documentat , l'historiador Ramon Miravall (Cap dels Serveis de Cultura de la Generalitat a Tortosa des del 1981) en el seu xicotet estudi titulat 'Aproximació a la història de Campredó' , com a part del llibre 'Campredó, poble i parròquia' (Ed. Dertosa, 1984), editat per commemorar la inauguració del nou Temple parroquial, fa la següent reflexió:
' Hom es detura a pensar. S'adona de l'equivalència de la Torre de Campredó amb la pròxima Torre de la Carrova, també entre conreus i fita d'antiquíssims poblats preibèrics. Dos pilars sublims que, amb les torres de la Candela i d'Amposta, constitueixen un veritable sedàs a l'entrada de l'Ebre, la porta de l'antic estuari'.
També Miravall, potser l'historiador que més ha parlat de Campredó, en el seu llibre 'Les Torres de la Regió de Tortosa' (punt referèncial indiscutible quant a la situació i tipologia d'aquestes edificacions) el qual també gaudeix d'un notable arxiu fotogràfic preses per en Josep Alavedra, es mostra explícit en les seves deduccions:
' La torre-castell d'Emposta, la de La Carrova, Campredó i La Candela semblen ésser els quatre pilans elementals sobre els que es bastí la protecció de la gorja d'accès a l'antic estuari. Emposta, un indret obert al mar i poc afectat pel riu àdhuc en temps prou avançats és de tots quatre l'únic enclau que aconseguí consolidar-se com a població (no oblidem que Campredó no correspon, en tal sentit, a la Torre de Campredó)'.

Text: Emigdi Subirats