Crònica de festes: Divendres 18

Hola blocaires, la cosa com podeu apreciar ha començat amb bon peu. No he tingut ni un minut de temps per començar a ficar les cròniques de festes fins avui dilluns. I que sapigueu que m'estic perdent l'estoneta de migdia per ficar algo al bloc.

Com tots sabeu, les festes van començar el passat divendres dia 18 a les 18 hores. Amb el tradicional tret de coet que donava per començada la festa. A les 20 hores tocava el bou capllaçat. Per mi, va ser lo de tots los anys, un "bobot" com d'aquí a demà i que surt molt disparat del camió però un cop ja veu el carrer, el comença a enfilar amb una bona marxeta i ja no para fins passat uns 3/4 d'hora. Encara que pel poblet que som pos crec que és lo millor, ja gent s'ho passa bé anat davant i detràs del bou al seu ritme, si es pot aguantar, es clar....

Per la nit, la tradicional festa de presentació de pubilles i pregó de festes a càrrec del nostre escriptor local, n'Emigdi Subirats. Per mi va ser un pregó a la seva alçada. Ja d'entrada em va soptar quan Pepe em va dir: "Jo no podria fer un pregó de festes sense ni un trist guió al davant". Osti! (vaig respondre jo), pos si, no porta ni un sol paperet de lo que ha de dir. Crec que aquí està realment la sabiduria i el bon fer d'un escriptor (encara que ell s'autoproclame "aficcionat). Està clar que segurament que a tothom no li va agradar el pregó. Per mi no va ser ni millor ni pitjor que els anterior, solsament...diferent! La veritat que no me se fa fer pesat i fins i tot vaig escoltar els poemes; fet difícil en mi quan em reconec anti-llibre. Pos si, ho reconec, crec que no m'he llegit mai un llibre per distracció, sempre ha sigut per obligació.

I el ball, pos a l'alçada del dia que tocava. La orquestra Calibra ens va fer passar una agradable nit de ball.

Fotos: Gerard March.