Homenatge al poeta tortosí Gerard Vergés

Avui divendres a les 22 hores tindrà lloc al Teatre Auditori Felip Pedrell un acte literari sobre la figura de Gerard Vergés impulsat pel Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, amb participació de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa i la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre. I com és normal en estos casos, el company Emigdi ens ha fet arribar un missatge a tots els blocaires ebrencs per a que ens adheríssim a aquesta cel.lebració.

I com no, jo no he dubtat ni un instant en unir-me a este acte de de cel.lebració d'un dels majors exponents de les lletres ebrenques en aquestos moments. El símbol de la unió a l'acte és el fet de penjar un poema de Gerard Vergés al propi bloc i així fer la nostra cultura una mica més nostra i mostrar-la als demés, ja siguin campredonencs, catalans o d'altra part del món.

Aquest és el meu:

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo —Virgili amic—de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l'aigua en el record.