Al rovelló!

Pos si, vaja aigueta més bona per al rovelló! Enguany està plovent lo que toca i quan toca per a que els boscos de pins de les nostres terres s'omplen de gent tots els cap de setmana (entre setmana jubilats i funcionaris i gent que treballen a torns).

Ho dic perquè el passat dijous l'amic Gerard feia festa ja que el divendres marxaven cap a la capital del "reino" de boda. La qual cosa va donar peu a que poguem anar al rovelló una estoneta.

Jo li vaig respondre que OK però que hauria de ser per la tarde quan arrive de Tarragona de la feina. A mitant matí del dijous em truca dient si podia vindre el sogre, jo li vaig contestar que si en seguida, només ficant una condició: "amb els ulls tancats fins el lloc"...je,je,je....és broma! Lo que si li vaig dir és que al lloc que hi pensava anar era un lloc amb molta pendent i molt abrupte i amb molta vegetació, fet que et fa anar ajupit tota l'estona.

A les 15:30 en punt els vaig passar a buscar i sobre les 16:20 estavem ja al lloc a punt de la feina. Com he dit anteriorment era un lloc molt escarpat i amb molta vegetació. Feia una mica de fresca al port....uuiii...ja he dit el lloc...bé, età clar que havia de ser al port, però el port és molt gran...

Encara que feia fresqueta jo no vaig tardar molt en començar a suar. A munt i a vall acoxat dona per una bona suada. Només entrar al monte ja vaig sentir la veu de Gerard, "un!". I jo vaig pensar: comença bé la cosa. Encara que jo vaig tardar pos igual un quart d'hora a trobar-ne, fins que vaig arribar a la zona desitjada....i fins aquí puc escriure.
En conclusió, en una horeta i poc més jo vaig fer 2,5 kg de rovellonets. La veritat és que feien molt de goig, encara que ja era una mida bastant gran i una mica tocats per l'aigua. Es veu que si no hi vaig jo allí no hi va ningú més. I Gerard també va fer el seu sistellet, en col.laboració del sogre, es clar.