Tancament Temporada caça 2008-09

Ahir diumenge la Societat de Caçadors de Campredó va organitzar la última batuda al porc senglar de la temporada 2008/09. En teoria, i sengons la Llei de vedes que marca el Dpt. De Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, la temporada de caça acaba el primer diumenge de febrer. El que passa és que el departament té la potestat de donar dies de pròrroga a diferents zones de Catalunya si ho creu convenient, principalment pel mal que poden fer els animals a l’agricultura.
En el nostre cas, estem pendents de que la subdelegació a les Terres de l’Ebre aproven la pròrroga a la caça del tord.
En quan a la jornada, va començar com tots el dies que s’ha fet batuda amb una concentració de tots els socis caçadors del poble que hi volen assistir al Bar lo Coent. Aquestes batudes les organitza la pròpia societat com una activitat més de cara els seus socis, ja que la societat dins el seu Pla de Gestió Cinegètica té l’aprovació per poder realitzar batuda de caça major dins el seu terme, i que d’aquesta forma puguin gaudir d’algun dia més de caça després d’haver finalitzat la temporada de conill i perdiu. Pos com anava dient, un cop concentrats al bar, i després de passar llista als assistents per poder-los tenir identifiacats, és el Sr. President qui organitza la batuda, creant un cap de colla i assignant-li una zona d’espera. Un cop les colles ja saben on anar, tothom agafa els seus vehicles i se’n van al lloc acordat. Sempre s’ha d’intentar estar situat abans que els gosseros comencen la batuda pròpiament dita. Ahir vam pentinar tota la zona més montanyosa i difícil del terme, la que va des de la zona de Favà fins a les antenes de televisió.
La soltada de gossos va començar sobre les 10 i pico del matí, i per l’emissora ja començaven a sentir-se les brometes de Maset que alegraven l’espera. No una colla de gossos va començar a la zona de Favà i va anar punjant i l’altra va començar de la zona de les antenes i va anar baixant. La colla de les antenes no va tardar ni 10 minuts que els gossos ja van trobar el rastre d’un parell de raboses, fet que ja va començar a inquietar als caçadors, i concretament al company Lluquet que ja fa uns dies que ha estrenat rifle i encara no ha fet ús d’ell. Però es va poder aguantar la tentació d’apretar el “gatillo” i va deixar que passessen. No van tardar ni 5 minuts quan els gossos van entrar a una zona de malesa al fondo del barranc i ja van començar a no rastre. Per l’emissora ja es va sentir la veu del soci Santi Marsà, el qual anava amb una colla de gossos per la falta del Sr. Vice-President que normalment els acompanya i que ahir no va venir (què ja és estrany en ell....), que deia que ja s’havien localitzat un parell de porcs senglar. I si, de dins el matolls van sortir un tossino d’uns 70-80 kilets i un altre de més menut. Seguidament es va fer un mut a l’emissora i ja es van començar a sentir trets, era Lluquet que li anaven cap a ell i el va endossar 4 bales mentre li passaven a uns 100 metres o més i entremig dels matorrals i pins. La veritat es que estava entremig d’un pinar i no tenia una zona de tir massa bona. I com sempre passa, un cop el rifle descarregat, li ha passat el tossino a una 10 metres pel costat mateix i sense poder-li tirar. Lo que ha continuació que s’ha sentit per l’emissora han sigut dos frases: “Crec que no els hi he tocat” i “encara estic tremolant”....
Mentrestant l’altra colla de gosseros estava pujant quan de repent també han topat amb una parella de jabalins que anaven sols, ha sigut llavors quan ha començat una jornada de “tiros i polsegueres” per la montanya acabant amb no res. Ha sigut quan llavors s’ha sentit per l’emissora “van par allà, s’han ficat dins a aquell pinar, etc.; però res en concret. Però a un se li havia seguit el rastre, i després de passar per davant d’una línea d’espera i ser tirotejat per la majoria, ha arribat al Sr. Tonet que quasi en els ulls tancats li ha tirat un tret i el tossinet ha caigut abatut a l’instant. Era un porc senglar d’uns 30 kilets.
La veritat es que ha estat un matí bastant entretingut, i després de tornar a pegar la volta ha sigut quan de dins a una zona també massificada de matolls i pinar ha sortir la femella d’uns 70-80 kilets que després de recòrrer un llarg recorregut, passant d’una serra a un altra, ha fet cap dins al visor del Sr. Rafel que sense pensar-s’ho dos cop li ha amollat una ràfaga de trets acabant amb la vida de l’animal. Justament l’ha matat al fons d’una “bauada”, fet que ens ha tocat avisar a “l’equip de primera intervenció” per poder treure l’animal d’allà baix (mireu la cara d’esforç que feien els portadors). Concretament els socis Lluquet i Santi Marsàhan sigut els “valents” de pujar un desnivell d’uns 200 metres esquivant dificultats i demès amb la tossina al coll.
Però aquí no acabava la perícia, hem de recordar que es van matar dos animals, per lo que encara teniem a “Tonet” al fons de l’atre barranc amb el tossinet de 30 kilets per pujar. Així que quan vam acabar de pujar la tossina, i després de foter-se Santi més de mig litre d’aigua, vam agafar els cotxes i vam anar cap a l’altre barranc. Sort que este pesava menys i esta a una zona de més fàcil accés. Així que esta vegada ha baixat Santi i el Sr. Predient en busca de Tonet i el jabalí. Amb una brassada Santi s’ha ficat el tossinet al coll i cap a munt falta gent! A la foto es pot apreciar “l’angle” de “currante” que té l’amic Santi amb el tossinet al coll. Crec que des de la societat li hauriem de fer una menció especial o donar-li alguna “medalla” al valor, no creieu?