Aquest diumenge dia 20 es realitzava la 3ª batuda al porc senglar, organitzada per la Societat de Caçadors de Campredó. En un principi la jornada no havia de ser amb molts altibaixos, ja que lazona de batre era menuda i amb poques possibilitats de trobar res.
La jornada ha començat com sempre, de trobada al Bar Lo Coent per fer el talladet de primera hora i que el Sr. President passés llista i anés fent les colles de les "esperes". Com sempre la gent s'adorm una mica i va arribant poc a poc. Ja eren sobre les 7:30 a 7:45 quan hem sortit del bar i hem agafat els cotxes per anar al lloc.
Avui tocava la zona del barranc del Pixadors, entre el pont que atravessa el barranc del camí del Ranxero i la zona de "Timbes Rojes". Per tant, una zona petita i de fàcil batuda però a la vegada complicada de tancar. Això es degut principalment a que es tracta d'una zona de barrancs plans, amb poca altitud, i que per tant no es controlen molt bé. El caçador només té la visió de la finca on es troba, fet que fa difícil la jornada de cacera per dos motius:
1. perquè no veu per on li pots sortir o passar la peça,
2. i lo que és més important, no veu als seus companys del costat.
Un cop tots col·locats, s'ha donat el tret de sortida per les emissores als gosseros per a que comencessen a batre. Uns començarien des de el barranc de la zona del pont i els altres baixarien per l'altre afluent del barranc, el que dona a la finca anomenada per natros "de la sípia". Allí em trobava jo amb els companys Juanjo Lluquet, Oscar, César i Juanjosé "lo patot". En un principi no esparavem moltes sorpreses, ja que la zona on s'havia tocat esta setmana era la zona de "Timbes Rojes". I Així ha sigut, al cap d'un instant ja s'han començat a sentir tirs per l'altra part del barranc. I per l'emissora s'ha començat a dir: "Bitxes, bitxes"..."són bitxes". És a lo que natros anomenem a les "raboses". Al ser una zona barrancosa és normal que hi hagi més, ja que hi ha més forats per poder-se amagar.
Al cap d'un moment ja és sentia a Maset per l'emissora dient: "Si, si...un jabalí!...i és gros i blanc!". Però este cop no era de broma, suposo que entre els gossos i els tirs a les bitxes l'han fet moure. Era un jabalí mascle d'uns 70-80 kg i ha tingut la mala sort de passar per davant de Ramonet "lo pitxó" i pam!, un al sac!
Des de llavors els comentaris per l'emissora no han parat i s'han anat multiplicant dient que hi havia altre jabalins. Un, bé una femella, ha passat per davant d'Angelet, el qual li ha endossat els tres trets i l'ha ferit. Ha marxat fins que ha arribat a la zona de Manolo Calvet, passant-li per davant i afusellant-lo a "quemarropa".
Finalment ha sortit un femella amb dos "ratllats", i com és normal la femella s'ha pogut escabollir i els ratllats no han pogut escapar. Un ha fet cap damunt de J. Ricardo i amb un tret certer l'ha abatut. L'altre, que no s'havia on anar, ha intentat marxar d'aquella zona del barranc, però amb la mala sort que de sobté m'ha sortit davant de mi. No he desaprofitat l'ocasió, es clar. Amb un sol únic tir certer l'he abatut.
Total, un mascle, una femella i dos ratlladets.
Esperem que la setmana vinent sigui, al menys, com aquesta.
La jornada ha començat com sempre, de trobada al Bar Lo Coent per fer el talladet de primera hora i que el Sr. President passés llista i anés fent les colles de les "esperes". Com sempre la gent s'adorm una mica i va arribant poc a poc. Ja eren sobre les 7:30 a 7:45 quan hem sortit del bar i hem agafat els cotxes per anar al lloc.
Avui tocava la zona del barranc del Pixadors, entre el pont que atravessa el barranc del camí del Ranxero i la zona de "Timbes Rojes". Per tant, una zona petita i de fàcil batuda però a la vegada complicada de tancar. Això es degut principalment a que es tracta d'una zona de barrancs plans, amb poca altitud, i que per tant no es controlen molt bé. El caçador només té la visió de la finca on es troba, fet que fa difícil la jornada de cacera per dos motius:
1. perquè no veu per on li pots sortir o passar la peça,
2. i lo que és més important, no veu als seus companys del costat.
Un cop tots col·locats, s'ha donat el tret de sortida per les emissores als gosseros per a que comencessen a batre. Uns començarien des de el barranc de la zona del pont i els altres baixarien per l'altre afluent del barranc, el que dona a la finca anomenada per natros "de la sípia". Allí em trobava jo amb els companys Juanjo Lluquet, Oscar, César i Juanjosé "lo patot". En un principi no esparavem moltes sorpreses, ja que la zona on s'havia tocat esta setmana era la zona de "Timbes Rojes". I Així ha sigut, al cap d'un instant ja s'han començat a sentir tirs per l'altra part del barranc. I per l'emissora s'ha començat a dir: "Bitxes, bitxes"..."són bitxes". És a lo que natros anomenem a les "raboses". Al ser una zona barrancosa és normal que hi hagi més, ja que hi ha més forats per poder-se amagar.
Al cap d'un moment ja és sentia a Maset per l'emissora dient: "Si, si...un jabalí!...i és gros i blanc!". Però este cop no era de broma, suposo que entre els gossos i els tirs a les bitxes l'han fet moure. Era un jabalí mascle d'uns 70-80 kg i ha tingut la mala sort de passar per davant de Ramonet "lo pitxó" i pam!, un al sac!
Des de llavors els comentaris per l'emissora no han parat i s'han anat multiplicant dient que hi havia altre jabalins. Un, bé una femella, ha passat per davant d'Angelet, el qual li ha endossat els tres trets i l'ha ferit. Ha marxat fins que ha arribat a la zona de Manolo Calvet, passant-li per davant i afusellant-lo a "quemarropa".
Finalment ha sortit un femella amb dos "ratllats", i com és normal la femella s'ha pogut escabollir i els ratllats no han pogut escapar. Un ha fet cap damunt de J. Ricardo i amb un tret certer l'ha abatut. L'altre, que no s'havia on anar, ha intentat marxar d'aquella zona del barranc, però amb la mala sort que de sobté m'ha sortit davant de mi. No he desaprofitat l'ocasió, es clar. Amb un sol únic tir certer l'he abatut.
Total, un mascle, una femella i dos ratlladets.
Esperem que la setmana vinent sigui, al menys, com aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada