L'any passat ja es va realitzar la primera caminata, la qual va ser per la zona dels argilés i tornant al poble passant per la nostra Torra. En aquella ocasió la caminata va ser una mica "inventada" pel nostre guia, Mn. Victor. Aquest cop ja no va ser així. A dia d'avui els campredonencs podem estar orgullosos que tenim un llibre on podé mirar i contemplar els indrets i elements que té el nostre poble amagats pel seu terme, que no és poc.
El llibre "Les rutes pel Terme de Campredó", elaborat per Marga Estorach, J. Carles Balagué i Mn. Victor M. Cardona, crec que ha sigut tot un revulsiu de l'excursionisme, ja sigui a peu o en altre elements com la bicicleta de montanya (BTT), a les nostres comarques. Només cal dir que a dia d'avui hi ha gent fora del nostre poble que em demana el llibre per veure rutes a fer per Campredó. I fins i tot em diuen: "Mira que em estat i em passat pel terme de Campredó amb bici i mai ens hauriem pensat tot lo que té i amaga este terme...". Uuufff....a mi quan em diuen això m'acaben de caure els pocs pèls que em queden...
Bé, anem a la caminata. Puntualment, com no!, a les 9 ja estavem tots els participants llestos a la plaça del poble per començar la ruta. Concretament erem 36 amants de l'esport i de la natura els que vam fer cap a la crida de Mn. Victor. Ell, amb el llibre de les rutes a la ma, va començar a llegir la ruta nº 1. Així que vam començar el trajecte tal i com deia el llibre. Vam pujar pel carrer Escardó Valls i vam tirar a l'esquera pel carrer Mn. Federico per anar a veure "el Roqué". D'allí ja vam tirar a vall en buscar de la via del tren i del canal per continar a vall fins arribar a l'enrecte de la Casa del Prat.
Un cop a la casa del Prat, Mn. Victor va llegir el fragment que tocava i va fer una mica d'explicació històrica i actual de la torre. Què fins i tot va comentar que ja hi ha historiadors que han tret a la llum que aquest edifici podria haver sigut um petit castell, similar al de Miravet però amb unes dimensions més petites. Després de les explicacions ens vam ficar a esmorzar, que ja mos ho haviem guanyat. A contuinuació vam tirar amunt fins trobar el punt Geodèsic. D'allí vam anar a buscar l'ermita de Solicrú, on ens vam fer una foto de família i "van" (els que se la sabien...) cantar la cançor "Els Goig de la Mare de Déu de Solicrú".
Des d'allí vam tirar avall pel costat dels mandariners fins arribar a la Torra, on la vam poder visitar per dins i pujar a dalt a contemplar la fabulosa vista que hi ha del terme de Campredó i de mitja comarca del Baix Ebre i del Montsià. Llàstima que feia un dia una mica boirós.
Finalment ja vam empendre el camí de tornada passant per la Ravaleta i pel camí de dins fins arribar un altre cop al punt de sortida, la plaça Mn. Tomàs Cardona, sent la una de la tarde.
El llibre "Les rutes pel Terme de Campredó", elaborat per Marga Estorach, J. Carles Balagué i Mn. Victor M. Cardona, crec que ha sigut tot un revulsiu de l'excursionisme, ja sigui a peu o en altre elements com la bicicleta de montanya (BTT), a les nostres comarques. Només cal dir que a dia d'avui hi ha gent fora del nostre poble que em demana el llibre per veure rutes a fer per Campredó. I fins i tot em diuen: "Mira que em estat i em passat pel terme de Campredó amb bici i mai ens hauriem pensat tot lo que té i amaga este terme...". Uuufff....a mi quan em diuen això m'acaben de caure els pocs pèls que em queden...
Bé, anem a la caminata. Puntualment, com no!, a les 9 ja estavem tots els participants llestos a la plaça del poble per començar la ruta. Concretament erem 36 amants de l'esport i de la natura els que vam fer cap a la crida de Mn. Victor. Ell, amb el llibre de les rutes a la ma, va començar a llegir la ruta nº 1. Així que vam començar el trajecte tal i com deia el llibre. Vam pujar pel carrer Escardó Valls i vam tirar a l'esquera pel carrer Mn. Federico per anar a veure "el Roqué". D'allí ja vam tirar a vall en buscar de la via del tren i del canal per continar a vall fins arribar a l'enrecte de la Casa del Prat.
Un cop a la casa del Prat, Mn. Victor va llegir el fragment que tocava i va fer una mica d'explicació històrica i actual de la torre. Què fins i tot va comentar que ja hi ha historiadors que han tret a la llum que aquest edifici podria haver sigut um petit castell, similar al de Miravet però amb unes dimensions més petites. Després de les explicacions ens vam ficar a esmorzar, que ja mos ho haviem guanyat. A contuinuació vam tirar amunt fins trobar el punt Geodèsic. D'allí vam anar a buscar l'ermita de Solicrú, on ens vam fer una foto de família i "van" (els que se la sabien...) cantar la cançor "Els Goig de la Mare de Déu de Solicrú".
Des d'allí vam tirar avall pel costat dels mandariners fins arribar a la Torra, on la vam poder visitar per dins i pujar a dalt a contemplar la fabulosa vista que hi ha del terme de Campredó i de mitja comarca del Baix Ebre i del Montsià. Llàstima que feia un dia una mica boirós.
Finalment ja vam empendre el camí de tornada passant per la Ravaleta i pel camí de dins fins arribar un altre cop al punt de sortida, la plaça Mn. Tomàs Cardona, sent la una de la tarde.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada