Com cada any, la penya taurina "La Tradició" fa la seva feta anual. Aquest any va tindre lloc el passat diumenge 13 de juny i ens vam desplaçar fins a la localitat d'Alvalà de Xivert, al país valencià.
La jornada va comença a les 10 del matí, hora que tenia sortida l'autocar que ens havia de portar fins al lloc de "xalera".
Aquest any hi havia l'alicient que la penya conmemorava els 5 anys de la seva fundació. Per lo que la junta ens va obsequiar a tots els socis amb una samarreta conmemorativa (molt xula, per cert).
Puntualment vam sortir, potser amb un quart de retard, ja que vam tenir d'esperar a Karim que va haver d'anar a casa a canviar-se de roba (venia de rondar i "empalmava"....jejeje...esta juventut!!!)
I sobre les 11:30 arribavem a Alcalà. Com no, ja ens esperava el barrilet de cervesa, els cacauets i els tramussos per anar picant.
Vam tenir temps de fer un banyet per anar despertant, ja que les vaquetes ja feia hores que estaven despertes i esperant a sortir a la plaça...
Sobre el migdia, baix un solet de mil dimonis i algun núvol de tronada traient lo cap pel nord, sortia la primera vaqueta del matí. La joventut poc a poc anaven baixant a la plaça i anaven perdent la temor. Una estrella destacada, el fill xinet de la dona de Paco Lluch (perdoneu, però no se el seu nom). Va agafar una capa i, a la faena! La veritat es que arriesgava bastant, lo que no se si era perquè era atrevit o perquè desconeixia per complet el perill que hi havia.
Jo no se perquè, però va tenir tota la sort del món. Va fer pujar unes tres vegades la vaqueta al tablado i ni el va tocar....
Els joves del poble es van portar com sempre, en la línea. Alguna que altra trompadeta, a Jordi Sorribes a Jordi Castells, algun que altre "kiebro" de Pepe Baiges o Josep Sorribes i alguna que altra correguda de Karim.
Al migdia ja ens esperava la paelleta valenciana, amb garrofons es clar, i l'entremés d'embotits de la terra...beeee!!!
I per la tarde, una bona migdiadeta vaig l'arbre i un altre banyet i un altra sessió de vaquetes fins les 19 hores que empreníem el viatge de tornada.
Una bona jornada per a la gent que estima els correbous de les nostres terres.
La jornada va comença a les 10 del matí, hora que tenia sortida l'autocar que ens havia de portar fins al lloc de "xalera".
Aquest any hi havia l'alicient que la penya conmemorava els 5 anys de la seva fundació. Per lo que la junta ens va obsequiar a tots els socis amb una samarreta conmemorativa (molt xula, per cert).
Puntualment vam sortir, potser amb un quart de retard, ja que vam tenir d'esperar a Karim que va haver d'anar a casa a canviar-se de roba (venia de rondar i "empalmava"....jejeje...esta juventut!!!)
I sobre les 11:30 arribavem a Alcalà. Com no, ja ens esperava el barrilet de cervesa, els cacauets i els tramussos per anar picant.
Vam tenir temps de fer un banyet per anar despertant, ja que les vaquetes ja feia hores que estaven despertes i esperant a sortir a la plaça...
Sobre el migdia, baix un solet de mil dimonis i algun núvol de tronada traient lo cap pel nord, sortia la primera vaqueta del matí. La joventut poc a poc anaven baixant a la plaça i anaven perdent la temor. Una estrella destacada, el fill xinet de la dona de Paco Lluch (perdoneu, però no se el seu nom). Va agafar una capa i, a la faena! La veritat es que arriesgava bastant, lo que no se si era perquè era atrevit o perquè desconeixia per complet el perill que hi havia.
Jo no se perquè, però va tenir tota la sort del món. Va fer pujar unes tres vegades la vaqueta al tablado i ni el va tocar....
Els joves del poble es van portar com sempre, en la línea. Alguna que altra trompadeta, a Jordi Sorribes a Jordi Castells, algun que altre "kiebro" de Pepe Baiges o Josep Sorribes i alguna que altra correguda de Karim.
Al migdia ja ens esperava la paelleta valenciana, amb garrofons es clar, i l'entremés d'embotits de la terra...beeee!!!
I per la tarde, una bona migdiadeta vaig l'arbre i un altre banyet i un altra sessió de vaquetes fins les 19 hores que empreníem el viatge de tornada.
Una bona jornada per a la gent que estima els correbous de les nostres terres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada