dilluns, 7 de febrer de 2011

Un dia més de batuda....i de trofeus..

El passat diumenge, dia 6 de febrer, la Societat de Caçadors de Campredó organitzava un altra jornada de caça al porc senglar.
L’hora de convocatòria era a les 7 del matí al Bar de “Lo Coent”. No era habitual en mi, però al tenir un despertador “viu”, em vaig despertar abans d’hora i abans de les 7 ja tenia el cotxe aparcat davant la casa de Maria la “xòfera”. Curiosament el bar encara es trobava tancat. Crec que és el primer cop que em trobo el bar tancat. No van passar ni dos minuts quan arribava el Sr. President i a continuació el Josep i la Petra que ja mos obrien el bar.
Com és habitual en la penya, van arribar successivament fins les 8 del matí. Jo encara no entenc com pot ser que si l’hora de convocatòria la gent faci el que vulgui i arribi quan li rote la gana. Estos caçadooooors!.
La zona escollida per batre era el barranc de Rocacorba, des de Els Argilers fins el pont d’Arturet. La colla de gossos encapçalada per Florencio començada des de “els argilers” cap a munt i la colla de gossos de Joan començava del pont d’Arturet cap a baix.
Abans de començar es desitja sort als caçadors i que sobretot hi hagi el màxim silenci possible per les emissores, ja que és una zona molt tancada i les veus es senten perfectament per part dels animals. Fet que et pot portar a no veure animal en tot el matí.
A mi en concret em va tocar la zona del “Pla de Genaro”, on acaba la zona d’ensinistrament de gossos. Aquesta es troba situada baix al barranc i on comença el pinaret. Em vaig ficar dins al pinar i a la vora del barranc. Tenia una visió esplèndida de la sendera propera al barranc. No obstant, no veia res del barranc. Fet que em preocupava ja que en el cas de passar algun animal amb els gossos no podria tirar ja que no distingiria l’un de l’altre.
No van tardar en sentir la veu de Florencio, per l’emissora, anunciant l’inici de la batuda. Abans, vam tenir un petit problema de posicionament. El grup que estàvem col•locats a la part del pla de Genaro, estàvem encapçalats per Xavi Lluch, i els de la part dels Argilers per Xavi Gombau. Quan natros ja estàvem col•locats, va arribar l’altra colla i es pensava que natros estàvem ocupant la seva posició. Quan per l’emissora ens feien moure cap a l’altre costat (o sigui, el que ja estàvem situats) i van fer vindre al Sr. Benito al nostre costat sense cap explicació. Sense cap problema, Joan “lo forner” va situar al Sr. Benito al seu costat en una posició privilegiada per poder “radiar” tot el que passava i en tot moment. És lo bo de tenir a Benito a la cacera, que te n’enteres de “tot” en tot moment.
Justament els gossos de Florencio van començar a “tocar” alguna cosa quan de repent se sent per l’emissora: “tranquils que es tracta d’un conill (concretament un caxap) que està tornant locos als gossos”. Pos si, ja era el Sr. Benito iniciant la retransmissió de la jugada.
Jo ja estava gelat de fred i no fotia més que bufar-me les mans per entrar en calor. I mentrestant una aguantava l’escopeta, l’altra me la ficava a la butxaca. Vaig decidir esmorzar per a veure si guanyava alguna que altra caloria. Encara que amb el meu “dietètic” esmorzat (una barreta de cereals i un suc-llet) no crec que em salvés d’un constipat esperat.
Pot ser ja eren les 9 i mitja o una mica més quan la colla de Florencio i companyia passaven per davant meu a l’altra part del barranc. En quan a animals, res de res! Ni tan sols un bitxa. Vos creureu que a dia d’avui encara no n’he vist cap! Deu ser la meua olor...
A les 10 i mitja es sent a Xavi Gombau per l’emissora dient-li a Florencio que marxava que havia quedat amb Mn. Victor per una reunió important. I que li sabia moooolt de mal marxar. Contestant-li Florencio que segurament que per on estava (al costat de Diego i Dieguet) passarà un bon animal esta matí.
I com són les coses, Florencio va arribar al lloc que tenia estipulat i va tornar cap a tras més o menys pel mateix lloc. Mentrestant Joan arribava amb els seus gossos a la zona “conflictiva” del dia. A l’anomenat “quatre”, pel la forma que te el barranc en aquella posició. I allí va esclatar la guerra. No es va tardar en sentir a Joan per l’emissora i per l’altra orella (la que sent en directe) “va gossets!, va gossets!, a per ells!.
Degut a la malesa i lo enfoscat que es troba en barranc en aquell lloc, no sabíem exactament a lo que mos estàvem enfrontant. Però pels sorolls de fons segur que hi havia més d’un animalet.
I dit i fet! Surt el primer animal en direcció a on es trobaven Diego i Dieguet (i Xavi que ja havia marxat a la reunió amb el mossen). L’animal es trobava perdut, no sabia per on sortir ni per on anar degut a la multitud de gossos. Al mateix temps el “clan Diego” ja estaven l’un amb el rifle a l’ombro i l’altre en cara de sorpresa. La veritat és que encara no se si Dieguet tremolava pel fred o per lo que li venia de cara...
Sort que Diego és un caçador experimentat i no és el primer animal que mata (i esperem que no sigui l’últim. Es clar que tampoc podia fallar. L’animal els venia de cara a un velocitat de F-1. Diego no les tenia totes, i Dieguet menys mentrestant s’amagava detràs de son pare. Un tret encertat per damunt de la clavícula esquerra que li sortia per vaig, entre la pota i la panxa, acabava amb la vida de l’animal. No van tardar molt en arribar els gossos a tirar-se damunt del porc senglar per mossegar-lo sense pietat per la rabia que portaven. I de fons, només feia que sentir a Dieguet cridant “deixeu-lo, deixeu-lo...pareu!..prou!”. Pos igual va estar uns 10 munits cridant...
A continuació ja va ser una bogeria de trets i lladrits i ganyols dels gossos. No se, igual es van tirar una quinzena de trets.
En aquells moments encara no sabia exacte la magnitud de la matança. Ja que vas sentint als caçadors pròxims als afortunats com radien els resultats “Toni n’ha matat un” o “Juan José lo patot per fi ha sucat...”.
Quan ja es va donada per acabada la batuda vaig pujar fins la carretera per trobar-me amb Joan i Ramonet i per esperar a Xavi i a David que ens passarien a buscar amb el cotxe. Comentant la jugada, estàvem convençuts de que finalment havien sigut 4 animals els abatuts durant la fructífera jornada de caça. Joan comentava, “si, si, crec que han sigut 4, el de Toni, Diego, Juan José i Xavi Lluch”. Val, si ell ho deia, llavors hauria sigut així. Ja que no teníem cap notícia contradictòria al respecte. Fins que han arribat al lloc on ens trobàvem tots els cotxes. D’un dels cotxes ha baixat Santi “cuc” i ens ha confirmat que havien sigut 5 els animals abatuts. Que el tal “Rafel”, un home gran que ja s’havia estrenat al nostre coto, havia matat el cinquè.
Pos res, a acabar d’arreplegar als gossos desperdigolats pel terme i cap al del Coent a fer la merescuda cerveseta de comiat. A continuació, a la faena de pelar i trossejar animals al magatzem de Florencio.
I ara, a esperar a una setmana més anant vigilant els menjadors i les zones de pas per esbrinar la localització dels animals per a la propera batuda.

Cap comentari: