HORARI PISCINA ESTIU 2010

DEL 25 DE JUNY AL 29 D'AGOST

De dilluns a divendres:

Matins: de 11:30 h a 13:30 h

Tarde: de 17 h a 20:15 h

Dissabte:

Matí: 11:30 h a 14:00 h

Tarde: 16:30 h a 20:15 h

Diumenge:

Matí: 11:30 a 14 h

Festa Anual Penya Taurina "La Tradició"

Com cada any, la penya taurina "La Tradició" fa la seva feta anual. Aquest any va tindre lloc el passat diumenge 13 de juny i ens vam desplaçar fins a la localitat d'Alvalà de Xivert, al país valencià.
La jornada va comença a les 10 del matí, hora que tenia sortida l'autocar que ens havia de portar fins al lloc de "xalera".
Aquest any hi havia l'alicient que la penya conmemorava els 5 anys de la seva fundació. Per lo que la junta ens va obsequiar a tots els socis amb una samarreta conmemorativa (molt xula, per cert).
Puntualment vam sortir, potser amb un quart de retard, ja que vam tenir d'esperar a Karim que va haver d'anar a casa a canviar-se de roba (venia de rondar i "empalmava"....jejeje...esta juventut!!!)
I sobre les 11:30 arribavem a Alcalà. Com no, ja ens esperava el barrilet de cervesa, els cacauets i els tramussos per anar picant.
Vam tenir temps de fer un banyet per anar despertant, ja que les vaquetes ja feia hores que estaven despertes i esperant a sortir a la plaça...
Sobre el migdia, baix un solet de mil dimonis i algun núvol de tronada traient lo cap pel nord, sortia la primera vaqueta del matí. La joventut poc a poc anaven baixant a la plaça i anaven perdent la temor. Una estrella destacada, el fill xinet de la dona de Paco Lluch (perdoneu, però no se el seu nom). Va agafar una capa i, a la faena! La veritat es que arriesgava bastant, lo que no se si era perquè era atrevit o perquè desconeixia per complet el perill que hi havia.
Jo no se perquè, però va tenir tota la sort del món. Va fer pujar unes tres vegades la vaqueta al tablado i ni el va tocar....
Els joves del poble es van portar com sempre, en la línea. Alguna que altra trompadeta, a Jordi Sorribes a Jordi Castells, algun que altre "kiebro" de Pepe Baiges o Josep Sorribes i alguna que altra correguda de Karim.
Al migdia ja ens esperava la paelleta valenciana, amb garrofons es clar, i l'entremés d'embotits de la terra...beeee!!!
I per la tarde, una bona migdiadeta vaig l'arbre i un altre banyet i un altra sessió de vaquetes fins les 19 hores que empreníem el viatge de tornada.
Una bona jornada per a la gent que estima els correbous de les nostres terres.

Es presenta la "II Fira al Carrer" de Campredó

Campredó ha presentat avui la segona edició de la Fira al Carrer, un certamen multifiral que es va estrenar amb èxit l'any passat i que enguany repeteix fòrmula amb la programació de tres fires en una mateixa convocatòria: Mestràlia, la fira de luthiers i constructors artesans; la III Mostra de Curtmetratges Curt Redó; i la II Fira Tecnològica C@mpredó.net. Aquest matí han presentat els detalls de la iniciativa l'alcalde pedani de Campredó, Joan Sanahuja, el regidor de Promoció Econòmica i Fires, Ricard Forés, i el president de l'Associació Cultural Soldevila, Damià Grau, l'entitat impulsora d'aquesta iniciativa. La II Fira al Carrer es farà durant el primer cap de setmana de juliol, entre els dies 1 i 4.

Mestràlia, la fira de luthiers, comptarà amb la presència de constructors i artesans d'instruments tradicionals de percussió, corda i vent. En el marc d'aquesta fira es faran tallers de danses i hi haurà les actuacions de Pepet i Marieta, presentant el seu nou disc, i Saragatona. Pel que fa a Curt Redó, la III Mostra de Curts, dividirà les seves tres jornades de durada en funció de l'origen dels curtmetratges: produccions locals, de les Terres de l'Ebre i dels Països Catalans. I, finalment, la II Fira Tecnològica C@mpredó.net tindrà lloc dissabte 3 i diumenge 4 de juliol i el protagonisme serà per a l'e-book i l'educació on line, entre altres propostes.

El president de l'Associació Cultural Soldevila, Damià Grau, ha explicat que les tres fires "pretenen combinar el món tecnològic amb el tradicional, així com la promoció del treball cinematogràfic en els àmbits local, territorial i nacional". L'alcalde de Campredó, de la seva banda, ha destacat l'especificitat pròpia de la II Fira al Carrer respecte de les fires que es fan arreu de les Terres de l'Ebre, i ha convidat la ciutadania del territori a visitar Campredó durant aquests dies, Finalment, el regidor i president de Fira de Tortosa, Ricard Forés, ha valorat el caràcter cultural i artesà d'aquest certamen, així com la seva singularitat, fets que li fan pronosticar que aquesta fira acabarà consolidant-se com un referent a nivell de Països Catalans. Forés ha volgut recordar l'aposta de l'Ajuntament de Tortosa durant aquest mandat per la creació de fires, cinc de noves en tres anys, tres de les quals s'han posat en marxa als pobles.

Nota de premsa de l'Ajuntament de Tortosa

Xe! Cardoneta, que roín que ets!

Jo diria que esta frase que he ficat al títol del post em quedarà per sempre més gravada. Per la gent que esta fora del poble i no s'hagi enterat, ahir va morir el Sr. Manuel, pare del nostre estimat rector Mn. Victor, a l'edat de 84 anys.
Com avui ha dit el seu propi fill a la missa, era un home que en pocs dies d'estada al poble ja parlava amb qualsevol persona que es trobava pel carrer. A mi personalment, no va tardar molt en parar-me pel carrer i contar-me les seves maravelloses històries de la seva terra natal. Sempre parlava de Forcall, i com no, del sempre temut adversari que era "Morella" (futbolísticament parlant, es clar). D'aquí ve la frase que he titulat el post. M'encantaven les seves històries de quan jugava a futbol i s'enfrentaven a l'equip del Morella C.F.
Ell era un davanter xocotet, pero no es quedava curt de cara als defenses dels equips contraris, d'aqui ve la frase: "Xe Cardoneta! que roín que ets!". O sigue, que els unflava a patades..jejeje. Sembla que encara està ara contant-m'ho.
O quan el veia sentat detràs de la Derbi Variant del Sr. Pepito de Machí, jo pensava: "vaja dos!".
Bé, pel temps que vaig tractar al Sr. Manuel, no tinc cap paraula dolenta. Va estar en tot moment en ralació amb TOTHOM del poble, ja sigui als jubilats petant la xerradeta o fent la partida de cartes, o al camp de futbol apoiant al noste equip fins a l'últim dia. Llàstima no haver pujat finalment a 2na., li haguéssem dedicat.
En conclusió, Sr. Manuel, ara si que pots veure el futbol a primera fila, ja sigui els partits del Campredó com del València. Els campredonencs/enques no t'oblidarem.
Descansa en pau, t'ho mereixes!

DINAR ANUAL PENYA TAURINA "LA TRADICIÓ"

DIA: 13 DE JUNY DE 2010
LLOC: RAMADERIA CUCALA (ALCALÀ DE XIVERT)
PREUS:
Menors de 5 a 10 anys: 25 € (Associats) i 30 € (No associats)
Adults 25 € (Associats) i 50 € (No associats)

PAGAMENT: EN EL MOMENT DE L’INCRIPCIÓ
DATA LÍMIT INSCRIPCIÓ: FINS EL DIA 5 DE JUNY 2010

SORTIDA: 10:00 HORES A LA PLAÇA DE L’ESGLESIA
EN ARRIBAR: Prendrem un refrigeri mentre solten unes vaquetes i esperem l’hora de dinar. També es por visitar un petit museu que hi ha a la ramaderia o bé prendre el bany a la piscina.
DINAR: Entremesos (Amanida, embotit i pa amb tomàquet)
Fideuada
Sorbet
Llonganisses en tomàquet
Postres, cafès, vi blanc, vi negre, gasosa i aigua
VAQUETES
TORNADA: 19:00 HORES

Nota: Amb el preu entra el transport amb autocar, si algú es vol portar banyador i ha una piscina. Per apuntar-se trucar als següents telèfons o be podeu apuntar-vos a Forn de Pa Gisbert.
Florencio Tajada: 646 669 793
Benjamin Navarro: 639 660 549
Isa Tajada: 689 498 367
Joan Carles Gisbert: 667 570 689

Un dia en piragua

Com ja sabeu, el passat diumenge 23 de maig, l'associació juvenil "Campredó Jove" va organitzar uina baixada en piragua pel riu Ebre entre l'embarcador del club de Rem a Tortosa i l'embarcador de Campredó.

La jornada va començar en voltes de les 9 del matí a Tortosa, on es va congregar tots els participants i on es van donar les respectives armilles salva-vides i els rems per poder fer la feina bruca, que és remar. També es van donar une quantes explicacions de lo que s'ha de fer i lo que no s'ha de fer damunt la piragua. Van participar en la piraguada unes 32 persones, entre homes i dones. Crec que s'ho van passar més que bé, i només cal dir des d'aquí que l'associació de joves està fent una tasca invidiable al nostre poble i que saben com fer moure a la gent i fer-la sortir al carrer.

A! de tema de la paella ja en parlarem més endavant, que el Dj Toni va donar per molt......

Per cert, les fotos són fetes per la pròpia associació de joves i les podeu veure en aquest enllaç: http://www.facebook.com/home.php?#!/album.php?aid=16055&id=100000572254978

Les obres de "Cítrics Terres de l'Ebre S.A.T.", a bon ritme!

Com pedreu apreciar en les fotos, la nau que està construïnt la S.A.T. "Mas de la Missa" a Font de Quinto, concretament davant de les antigues escoles, ja està agafant forma.
Tal i com es pot apreciar a les fotos realitzades des de la Torra i de la vora del canal, la seva silueta ja té una destacada presència al costat d'altres edificis de la població.

En quan a les obres, estan anant segons els plans i tenen la intenció d'enllestir-les a finals del més de juny.

Es clar que per a la propera campanya del cítric 2010-11 ja estarà operativa al 100%.

Punt de vista sobre les vegueries

Ja sabeu que no acostumo a ficar coses al bloc que no siguin estrictament del poble, però en aquest cas he llegit un article a la Veu de L'Ebre del Dr. Paco Sancho, diputat al Parlament i alcalde de l'Ampolla, sobre la nova llei de les Vegueries i he vist que explica realment el que molta gent no sap (per falta d'informació o per rentada de cervell).
L'article diu així:

"Estem en crisi. Molt gent pateix en la seva economia es conseqüències. Cada dia els alcaldes, els que tenim llocs de responsabilitat rebem gent amb greus dificultats per arribar a fi de mes. Empresaris que veuen perillar les seves empreses, professionals que dubten de la continuïtat del seu treball, treballadors que saben que acabaran perdent el seu contracte de treball, joves que no veuen com incorporar-se al mercat laboral.
El govern tripartit ens presenta la llei de vegueries, en la pretensió d’il·lusionar a la societat de les Terres de l’Ebre. Però alhora pretén crear l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tenim molts nivells administratius, una despesa que espanta a Europa i al mateix Obama. Tots coincidíem que per crear les vegueries, la vegueria de Terres de l’Ebre, calia eliminar altres nivells administratius, tal com les diputacions, i no crear-ne altres de nous... com l’Àrea Metropolitana.
Avui coneixem l’informe jurídic dels lletrats del Parlament. L’informe denuncia la contradicció antiestatutària de crear 4 Consells de vegueries i 7 Delegacions de la Generalitat, 1 per a cada futura vegueria. De fet l’Estatut estableix que els Consells de vegueria deuen tenir la doble funció: delegació del govern de la Generalitat i alhora òrgan de cooperació municipal. És a dir, l’Estatut intenta simplificar aquest nivell administratiu, mentre el tripartit duplica funcions i complica organitzacions. Entenem que això és antiestatutari, també ho entenen els lletrats del Parlament, hi haurà que veure si això és suficient per a què es pronuncií el Consell de Garanties Estatutàries, tot és opinable.
El que ja no és opinable és l’articulat de la llei, que diu el que diu. De fet crea 4 vegueries, NO la de l’Ebre, creació a la qual deia per quan es modifiqui la Llei electoral de règim local, que depèn de Madrid. Al Conseller Ausàs l’hi ha promés sobre aquesta qüestió, que li faran (a Madrid) un informe jurídic, mentre tant, estem a la espera del retall a les vegueries pel Tribunal Constitucional. Esquerra Republicana ens vol vendre el compromís de què ens faran un informe jurídic com un èxit polític. Certament, aquesta és la naturalesa dels èxits polítics d’Esquerra.
La llei en el seu articulat no conté ni marc competencial ni marc financer. No sabem, perquè la llei no ho diu, com finançarem els nous i confusos ens, però el que sí sabem és que hi haurà que finançar l‘Àrea Metropolitana de Barcelona, i molt probablement, amb el que quedi, amb el pressupost de tres diputacions, s’haurien de finançar les altres set vegueries. Com és normal, ja es reclama que la distribució sigui en criteris poblacionals. Si això fos així, voldria dir que a Terres de l’Ebre ens correspondria un vint-i tant per cent del pressupost de la diputació de Tarragona, tot i que per exemple la nostra xarxa de carreteres i camins necessitaria d’un pressupost d’un 40%. En aquestes condicions, difícilment en tindríem prou per a pagar l’estructura de funcionaris i de responsables polítics. Com hem dit, no n’hi hauria prou per a metges, per a mestres, o mossos, però de ben segur que seguint la política que han fet fins ara, hi hauria pera continuar col·locant alguns militants del tripartit. No quedaria pressupost per a subvencions ni ajudes per a entitats, organitzacions, associacions, que fins ara reben fons de la Diputació. Crear les vegueries en aquestes condicions és un greuge per a tots aquells que pateixen la crisi, és un disbarat polític. Una irresponsabilitat financera, i una continuïtat del sectarisme polític dels partits que governen.
Ho hem dit i ho repetim: Sí a la vegueria de les Terres de l’Ebre, sempre i quan impliqui la desaparició de les diputacions, sempre i quan impliqui l’abaratiment de l’administració, i simplificació de les gestions per als ciutadans.. Sempre i quan coneguéssim el seu finançament, i que no se li carreguin els costos a la població.
Els alcaldes continuarem rebent a la gent que pateix. És la nostra responsabilitat evitar que per interessos polítics electorals, que per la irresponsabilitat d’un govern, la nostra gent, la gent dels pobles, tingui que acabar pagant més per a rebre menys. Ha arribat l’hora de dir prou responsabilitats, prou col·locar militants com assessors i crear nivells administratius que només serveixen per engreixar la `èstia del despilfarrament. Ja ha arribat l’hora de pregunta a on ens porteu? On ens voleu portar? Prou a la irracionalitat d’un mal govern que s’ha oblidat de la gent."
(article de Francesc Sancho, publicat a la Veu de l'Ebre)

Bona feina de la "brigada €"

Com tots sabeu, i degut a la crisi actual, des de el Govern Central s'ha intentat (i des d'aquí novalorarem si amb èxit o no) reactivar l'economia donant uns caleronets als ajuntament per aque contratessin personal i fessin feines necessaries dins els seu propi municipi.

Aquí al nostre poble, vam poder accedir a la contratació d'un oficial paleta i dos peons auxiliars. Aquestos han estat realitzant durant un període de 6 mesos la realització d'una nova vorera des de l'entrada del poble (baixant a ma dreta) fins una mica més avall del camp de futbol antic. A part, han realitzat l'arrenjament i situació dels pilars per a les noves voreres a tots aquells carrer que no en tenien i que seguidament s'han d'asfaltar.
Aquestos carrers són els que hi ha baixant l'avinguda Don Alvaro a ma esquerra fins arribar a l'inici de l'avinguda.
Tal i com ja vaig comentar, el nou asfaltat d'estos carrers ja va començar després de les festes de nadal amb el carrer finisterre, cruïlla carrer Sant Lluís, i continuarà ara amb els carrers: Sant Joan, Sant Mateu, Sant Fèlix i els dos que hi ha a dalt i a baix de les escoles.

Nou asfaltat de la via de servei

El mes passat es va dur a terme el nou asfaltat de la via de servei, paral·lela a l'autovia C-42, que uneix Campredó amb els nuclis de Font de Quinto i la Raval del Pom i fins arribar a l'empresa Kanars.

Aquest asfaltat estava en males condicions degut principalment a que des d'un principi es va fer amb una capa molt superficial. Des de l'ajuntament ja vam demanar que es tornes a asfaltar la via, ja que era utilitzada per nombrosos camions de gran tonatge que anavem a les empreses ubicades dins els nostre terme.
Des de carreteres de la Generalitat ens van dir que l'asfaltat s'hauria de fer segons quan ells tenien previst fer-ho i que a la vegada ara tocava asfaltar l'altra via de servei que va per l'altra banda de l'autovia. Per lo que vam aconsellar fer primerament aquest, tan pel seu mal estat com per la seva continuada utilització.
I així ha sigut, les nostres paraules han sigut escoltades, i els veïns de les ravaletes i demés usuaris poden anar a les cases amb total normalitat.