dimarts, 10 de juliol de 2007

La veritable boda del segle

Pos si xiquets, déu ni do! Jo diria que va ser una senyora boda, típica de l'alta burocràcia. Com se nota que el Sr. Esteve és el rei meticulós que ho fa tot havent-ho pensat 40 cops abans!
Tota la parafarnalia de la boda va començar sobre les 11:00 a l'almacén del nuvi on el Sr. Esteve havia montat una taula amb pastetes, begudes i sobretot, cava del bo. Tot baix la tutel.la del Sr. Juanito Aguiló que ens anava servint tal i com ell sap.
Jo i ma filla vam arribar sobre les 11:40 en presses i corrillos perquè feiem tard (jo ja portava tota la camisa banyada de suor), i com no, la dòna encara es trobava a la parruqueria en les tarees típiques de transformació "bodenenques". Pos va ser temps de fer una única pasteta i un gotet de cava quan el nuvi, ja impacient i nervioset, va arrancar a caminar flanquejat per l'Esteve i la Rosita.
Al cap d'uns 10 minutets va arribar la Maria acompanyada de son pare i amb tot el seguissi detràs de gent d'Ascó.
La missa la va cel.lebrar el rector de Mora d'Ebre, i també d'Ascó. A mi em van engantxar per llegir les plegàries, cosa que vaig fer gustosament i amb la serietat que em caracteritza.
A la sortida de la cerimònia, va haver la típica traca monumental de 50 mts. engegada a càrrer del mestre peritècnic Sr. Manolo Valldepérez, els quilets d'arròs Acendado, i fins i tot els nuvis van tirar una parelleta de colomets blancs...oooooohhhhh!!!!!
Després vam agafar l'andante i tots en fila cap al Rt. Delta Hotel. El pica-pica jo diria que va ser bo o molt bo. Tot de categoria i al punt, i les moreres feien la sombra idònea per no acabar amb la calva roja...
Un cop dins, la gent va anar posicionant-se i buscant el seu lloc i va començar la segona part del convit. De primer vam fer un plat de marisc compost per un llamàntol (bogabante per als castellans), un escamarlà i llagostins a dojo. Mentrestant, a la taula del costat, el Sr. Josep "Lo Lívio" ja en feia de les seues, crec fins i tot que va treure protagonisme al Cremat....
A continuació ens van treure el típic sorbet, i va ser llavors quan la colla del nuvi li vam fer regal d'una sessió de xaranga, amb l'imne del Barça inclòs, i d'un pergamí amb la caràtula dels nuvis (encara que la veritat, no s'hi semblaven molt....). I a continuació, un cop la xaranga va fer el "paseillo" entre les taules i el Sr. Esteve els absequiés amb una copa de cava, es va projectar un vídeo amb fotos del nuvis des que eren petits fins a l'actualitat. Va ser molt emotiu i va agradar molt a la gent.
Llavors ja vam passar a la carn, em refereixo al típic "solomillo", que per mi eren massa gruixuts i estaven mes cruus que fets. O sigue, que la majoria es van quedar als plats...llàstima de menjar!
Un cop arribat el postre, una "brotxeta" de fruita banyada amb xocolata fos, la cosa ja es començava a desmadrà i els nuvis van començar el ritual de donar cosetes a les parelles o fins i tot la nuvia es va atrevir a donar els lligacames a dos solterons d'or, el Pep Lo coent i el "primo" Héctor.
Després del pastís ja va començar a tocar el duo que hi havia per l'ocasió, els nuvis van fer el seu ball de rigor, i a continuació es va anar ajuntant la demés gent. Va ser llavors quan va entrar en acció el Sr. Josep i ens va oferir un espectacle de balls i moviments que jo mai havia vist a una persona d'aquella "envergadura".
Un cop el duo va acabar la seva actuació, sobre una horeta i pico, hi havia preparat un disco-mòbil que ens va amenitzar fins passades les 12 de la nit. Va ser "lo no va más", Josep fent de les seves, la Xus i la Rosa buscant balladors per fer algun espectacle a la pista "no abte per a menors"; i la inclusió de José Antonio de quan en quan que feia algun "paseillo" per la pista....i pel terra....je,je,je.....
I finalment, tots cap a casa que la Nerea ja havia dit prou. Per fi!
Visca els nuvis i bon viatge al Vietnam!
Fotos: Gerard March.