dimarts, 19 de febrer de 2008

Abadejo en pataca de Prades i carxofa del Delta

En primer lloc, suposo que cada cop que entreu al bloc i no vieu cap notícia penseu que no passa res a este poble (i més si sou campredonencs/enques que viviu fora). Pos la veritat es que passen poques coses interessants que contar. I a part, també es veritat que no em sobra molt de temps per escriure 4 ratlles...
Anem per faena!....je,je,je....suposo que al llegir el títol del post heu pensat: "Ara este Barber es dedica a fer receptes de cuina?". Pos no, és el títol d'un aconteixement que passa cada diumenge al matí i que si no ets home (i en això no vull dir que les dones no hi vagin) no ho veus. Són els esmortzarillos que es foten els homes d'este poble als bars tots els dissabtes o diumenges al matí.
Allí es concentra una multitud d'homes "fixos" cada setmana i que fiquen al poble el seu lloc, i el fiquen al lloc que ells volen (i després diem que les dones són unes "xafarderes"...).
Pos justament este diumenge passat, el cuiner ja jubilat Pepe "el cuiner" ens va deleitar amb una casola d'abadejo en caragolets, pataquetes i carxofetes que feia temor de vore. Només cal vore les fotos d'abans i després de passar el ramat de famolencs. Pos erem uns 9-10 i vam ser suficients com per fer volar aquella casola.
Estos "esmortzarillos" solen començar sobre les 9 del matí i es poden allargar fins passades les 11. Normalment hi sol haver una taula llarga amb els 12-15 començals de sempre. Totes les semanes hi sol haver els mateixos. Després sempre hi ha unes 3-4 taules de 2-4 persones més. Natros en este cas erem una taula afegida. Per cert, em va sobtar que hi havia una taula amb 4 jovens (entre noies i noi) que també esmortzaven un entrepà que si els cau als peus els fa un bon blau.
No cal mencionar que lo bo d'estos rituals és la "tertúlia" que s'obri després de l'àpat. En la nostra taula sempre tenim un moderador i un que porta la batuta ja que no calla ni baix l'aigua i és MOOOLT difícil fer-lo baixar del burro. Això implica que els altres hem de callar i escolar i deixar-lo fer, pensant: ja callarà!....si vol...
Bé, en tot cas, crec que és una experiéncia que un cop en la vida cal fer i els bars del poble també vos ho agraïran.

3 comentaris:

LO SIFO ha dit...

llàstima no haver-hi estat. Lo millor de la tertúlia segur que es va arreglar lo poble. Este de la veu cantant que es prepare que li ve un estiu duret (bàsicament al juliol)....

Anònim ha dit...

Menos mal que n'hi ha algun que reconeix que les xafarderies no són només cosa de dones.
Felicitats

Anònim ha dit...

vaya fartanera