Campredó i ravaletes dividits en dos

Dimecres va saltar la notícia que el Ministeri de Foment feia públic el projecte per a la nova variant de l'actual N-340, coneguda també com a "autovia de l'interior". I ahir dijous ho va fer públic el Delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, el Sr. Salvadó.

Aquesta notícia, a Campredó a caigut com una pobalada d'aigua gelada en ple hivern. Pos si, la cosa està greu. Ara tenim un mes per fer les al.legacions pertinents per a que es pugue canviar el trajecte de la nova autovia. Tal i com està projectat avui dia, la nova autovia partiria Campredó i les ravaletes (Font de Quinto, Raval del Pom, etc.)en dos per l'alçada de l'hort de Mauri (banda vaig de la casa d'alberto (fill del Guarda), i faria un talut (paret per entredre-mos) de uns 10 metres d'alçada; a part de les finques semi-urbanes que agafaria.

En tot cas, el nostre alcalde pedani ja s'ha mogut i a convocat a totes les associacions del poble per al proper dimecres dia 3 d'octubre per a consensuar entre tots un escrit de renúncia d'aquest traçat de l'autovia. A part, els mateixos veïns del poble que ho vulguen o que tinguen la necessitat, ja sigui perquè els afecta, també poden adreçar-se a les oficines municipals per redactar el seu escrit d'al.legacions.

La notícia surt publicada al Diari de Tarragona d'ahir i segurament que avui a l'Ebre.

Adjunto notícia de l'Ebre, diu així:

"L'estudi informatiu i d'impacte ambiental del desdoblament de la N-340, també coneguda com autovia de l'interior, publicat pel Ministeri de Foment, es decanta pel traçat que van consensuar els partits polítics del territori fa prop d'un any entre els municipis de la Jana i el Perelló. Els representants del Govern a les Terres de l'Ebre han valorat molt positivament aquestes conclusions, així com el fet que l'estudi inclogui també, finalment, el traçat entre el Perelló i l'Hospitalet de l'Infant, que havia quedat exclòs inicialment i que, finalment, transcorrerà pel traçat de l'antiga N-340, tal i com reclamava l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, ha instat als ajuntaments afectats a respectar els consens general sobre el traçat a l'hora de presentar al·legacions al projecte i ha avançat que una representació territorial i dels municipis es reunirà amb el secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, perquè el govern central assumeixi la proposta consensuada i acceleri els tràmits per poder iniciar la redacció del projecte constructiu el proper 2008.Salvadó, que ha comparegut acompanyat del responsable de l'Acció Territorial a les Terres de l'Ebre delDepartament de Política Territorial i Obres Públiques, Antoni Sabaté, i el director dels Serveis Territorial de Medi Ambient i Habitatge, Víctor Gimeno, ha celebrat les conclusions dels estudis previs elaborats per Foment així com el fet que, a més del projecte de tram entre la Jana i el Perelló (amb prop de 63 quilòmetres de longitud), s'hagi presentat també el que comprèn aquest últim municipi i Hospitalet de l'Infant (d'uns 20 quilòmetres)."Cobreix una de les demandes del territori: no tenia lògica que l'estat desdoblés el tram de N-340 fins el Perelló i quedés buit fins l'Hospitalet. Això hagués generat un desfasament en l'execució, a més de no tenir sentit i no resultar operatiu", ha argumentat el delegat.En tots dos projectes, les conclusions finals s'han ajustat "en un 99%" a les demandes consensuades entre els partits polítics i agents socioeconòmics del territori. Salvadó ha recordat que Foment barallava dues alternatives (resulta preceptiva la presentació de dos opcions, segons ha recordat Sabaté). Entre la consensuada i la que Foment ja va sotmetre a exposició pública les principals diferències se situaven en dos punts. Per una banda, el primer tram des de la província de Castelló i entrada a Catalunya, que se situa més proper a la costa en el cas de la proposta consensuada i, finalment, recomanada. "És un traçat més lògic per una carretera preexistent i un traçat més curt", ha afirmat Salvadó. A més, ha precisat Gimeno, aquesta proposta permet reduir l'impacte sobre la Zona Especial de Protecció d'Aus "Secans del Montsià" (on nidifica l'esparver cendrós) "en una cinquena part del territori": passant dels 5,6 quilòmetres de recorregut de la proposta de Foment als 1,1 actuals per aquest espai.La segona gran diferència entre totes dues propostes se situa en el tram entre l'Aldea i el Perelló. Així, mentre Foment preveia fer transcórrer l'autovia per l'oest, l'opció més recta, fregant la falda de la muntanya, la proposta consensuada i adoptada proposa situar-la més propera al mar i a l'actual traçat de l'AP-7. "D'aquesta manera evitàvem el trinxament d'un espai verge i de zones que als plans urbanístics dels diferents municipis consten com a urbanitzables (cas de Vinaxarrop a l'Aldea, principalment)", ha dit Salvadó, tot afegint que la proposta permet també "millorar les comunicacions de l'autovia amb els municipis de l'hemidelta dret".A banda d'aquests arguments, un factor que podria haver pesat en la decisió de l'equip redactor dels estudis per aquesta opció és el seu cost: mentre l'opció de Foment preveia uns 281 MEUR, la proposta de les Terres de l'Ebre està xifrada en 9 MEUR menys: 272 MEUR en total.Satisfacció també amb la proposta de resolució per al tram entre el Perelló i l'Hospitalet de l'Infant, es plantejaven dos possibles alternatives: el desdoblament del traçat actual de la N-340 o fer coincidir el recorregut per la calçada de l'antiga N-340. Finalment, i d'acord amb la demanda expressada per l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar, l'estudi opta per aquesta darrera opció, la de la carretera antiga.L'estudi informatiu i d'impacte ambiental de l'autovia de l'interior es troben ja en mans de totes les administracions i municipis afectats, que podran presentar les al·legacions que creguin oportunes. "Valorem la receptivitat del Ministeri de Foment amb el treball de les Terres de l'Ebre, que facilita el desenvolupament del projecte', ha declarat el delegat que, tot seguit, ha instat els diferents ajuntaments afectats a participar en el procés de presentació d'al·legacions sobre qüestions puntuals, reclamant-los que 'es mantinguin lleials al consens" assolit i aprovat per tractar-se d'un vial 'estratègic per al territori del qual cal facilitar el desenvolupament i desplegament'."Amb això volem que no apareguin al·legacions contràries a l'esperit del document presentat, sense posar en dubte l'essència del projecte", ha reblat, tot limitant-les a aspectes com les millores de la connectivitat amb els nuclis urbans, com en els casos de la Sénia i Alcanar.Coneguts aquests resultats, Salvadó ha avançat que els representants del Govern han sol·licitat una reunió amb el secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, per transmetre-li la necessitat de "mantenir l'esperit de consens" generat al voltant d'aquest projecte i demanar-li "celeritat" en els tràmits per poder començar el més aviat possible la redacció del projecte constructiu (que Salvadó confia que es pugui iniciar el proper 2008, un cop superat el termini d'al·legacions, que es pot allargar quatre o cinc mesos, i la seva adjudicació). A la reunió amb Morlán hi ha d'assistir una representació dels municipis afectats del territori "el més plural possible", tant des del punt de vista polític com geogràfic, segons ha precisat el delegat.El delegat ha explicat que l'autovia de l'interior, que s'ha de convertir en A-7 en el futur, és la primera pedra dels projectes viaris que han de definir la futura xarxa que el Govern contempla per a les Terres de l'Ebre. Així, i juntament amb el també previst (a llarg termini) desdoblament de l'Eix de l'Ebre, la Generalitat té previst assumir la titularitat del tram de l'actual N-340 entre Alcanar i l'Aldea, un cop estigui executada l'autovia de l'interior, per prolongar l'Eix de l'Ebre."

Foto: Dani Andreu, alcalde de l'Aldea, ensenyant el nou traçat de la N-340.

Elecció del consell assessor

Passat ja els 100 dies del nou govern municipal, aquesta mateixa tarde de dijous s'ha fet l'acte on s'han reunit totes les associacions dels poble que estan inscrites formalment a l'ajuntament per a que dos d'elles formin part del consell assessor.
El consell assessor de l'alcaldia a Campredó està format per 9 membres:
- 1 regidor de l'ajuntament de Tortosa
- L'alcalde pedani
- 1 representant de cada força política a l'ajuntament de Tortosa: (5 en total: CiU, PP, PSC. ERC, ICV)
- 1 representant d'una associació del poble
- 1 representant d'una associació del poble
El 7 primers ja estan escollits o triats, i els dos representants de les associacions són els que havien de sortir avui escollits per votació democràtica entre tots els representants que han vingut.
Les associacions del poble convocades amb els corresponents representants han sigut:
- Associació Comerciants "Campredó Actiu" : J. Carles Colomé
- Associació Jubilats: Felip Curto
- Associació juvenil "Campredó jove": Jordi Caballé
- Penya Taurina "La Tradició": Noemí Caballé
- Societat Caçadors Campredó: Manel Sanahuja
- Associació cultural campredonenca: Joan Sanahuja
- Associació cultural "Soldevila": Damià Grau
- AMPA "Port Redó": Lluis Sanz
- Comissió de Festes: Juanjo Lluch

I no s'han presentat, la U.E. Campredó i l'Associació per la protecció de Campredó i el seu entorn.
Cada representant de cada associació havia de votar a dos associacions, quedan escollits al final de la votació la Penya Taurina "La Tradició" amb 6 vots i la Societat de Caçadors amb 5 vots.
Ara cada associació haurà d'escollir a dos representants per a que formen part del consell assessor durant els propers 4 anys.

El patrimoni històric de Campredó (III)

Entre tots els monuments històrics del terme, mereix un especial estudi i esment la Torre medieval, coneguda popularment com la Torra, que ha estat molts anys propietat de la Senyora Mariana Daudèn, vídua del senyor Enrique Tejerizo, notari de Tortosa i resident a Cantavella (Baix Aragó). Està registrada en el Catàleg de monuments i conjunts arquitectònics de la Generalitat amb el número R-I-51-67-56.
Ja hem comentat que la historiografia popular ha anat difonent la idea que en un passat, probablement formava un triangle amb la bessona torre de La Carrova i l'enderrocada de Rocacorva o Sant Onofre (que només la cobdícia i la incultura va fer enderrocar l'any 1963, per tal d'extraure argila d'aquells terrenys), com a torres vigia situades en un lloc estratègic a l'entrada de l'antic estuari. Durant el conflicte civil del 1936-39, sembla que va servir de refugi per a nombrosos soldats de l'exèrcit republicà (que es varen mantenir fidels a la Generalitat), com ho demostren diversos escrits datats del 1938, que s'han trobat en algunes pedres que romanen en el primer pis d'aquesta torre.Diverses teories i llegendes molt imaginatives s'han anat escampant durant dècades i s'ha format una literatura popular al voltant de fets històrics que creen notable discussió. La cultural revista 'La Zuda' que es publicà a Tortosa durant les primeres dècades del segle, publicà nombroses d'aquestes teories, tots encaminats cap a la mateixa concepció, com a mostra tenim l'article 'Excursió al Pla de les Citjes', del qual he volgut conservar l'ortografia original:
' Des de dit plá se domina casi tota la vallada del riu des de més amunt de Tortosa fins més avall d'Amposta, estan casi enfront de Campredó (Port redó) y per lo tant se veuen les torres romanes de la Zuda, Castell d'Amposta, Carrova, Campredó i les atalaies dels colls de Sant Onofre, de les Aguiles y altres. Al peu quasi de la metexa lloma hi ha avuy una suposada resclosa que atravessa lo riu y en la que va tenir d'obrir-se un portell per lo pas de les barques durant l'estivatge, quina paret axís l'anomenan en los llantés. Se creu que junt ab la cadena de fustes amarrada a les torres de la Carrova y Campredó servían pera tancar lo pas del riu a les esquadres enemigues y tenir per tant garantit tot quant se pogués amagatzemar en les citges pera aprovisionament de la ciutat, esquadres y tráfech; permetent sa posició estratègica servir d'atalaya y com a lloch segur pera les vides dels qui la guardessen.
La situació del Plá, la disposició de les citges, les coves que les voltavan, de les que encara ne restan tres de molt grans, les seves condicións estratégiques y l'estar al cap dels grans plans de la Galera y Santa Bárbara, l'estar al mitg de la horta de Tortosa y Amposta y als peus de les serralades dels ports de La Cénia y Tortosa y aytambé estar tocant al riu y enfront lo que havia sigut Port Redó, dona lloch a sospitar si havia sigut abans que magatzém o campament atrincherat, alguna població troglodita'.
El literat tortosinista d'entre segles, Ramon Vergès i Paulí, en el seu retrat costumista 'Espurnes de la Llar', relata literàriament allò que la tradició oral havia anat passant generació rera generació, i a la qual donaven veracitat:
' La etimologia del nom Campredó o Port Redó, es un dato de indiscutible valor pera demostrá que alguns sigles ans de la era cristiana, les ones del mar Mediterrani s'extenien hasta molt prop d'aquella partida del terme de Tortosa.Desde la vora del mar á Campredó moltes finques s'han reduhit á cultiu, pero queden grans extensions de terrenos salitrosos, erms; moltes hectárees de prats, en aigüesmolls, ahont hi creixen soses, barrelles, junchs, boba, tamarits, cenills, fenás y cisca.
No's cap disbarat la suposició que hai fet, apoyada en la tradició, la historia i la ciència, y en prova d'aixó fullejo la Historia de Martorell escrita l'any 1625. De la primera edició impresa l'any 1626 ne tinch un exemplar, que conservo com un tresor, y a la plana 30 llijo: " pues, consta á todos los moradores de esta ciudad de Tortosa, que en el año 1575 se edificó una torre á la orilla del mar, y á la boca del rio Ebro, y hoy dista del mar más de media legua'.
En un àmbit més seriós i documentat , l'historiador Ramon Miravall (Cap dels Serveis de Cultura de la Generalitat a Tortosa des del 1981) en el seu xicotet estudi titulat 'Aproximació a la història de Campredó' , com a part del llibre 'Campredó, poble i parròquia' (Ed. Dertosa, 1984), editat per commemorar la inauguració del nou Temple parroquial, fa la següent reflexió:
' Hom es detura a pensar. S'adona de l'equivalència de la Torre de Campredó amb la pròxima Torre de la Carrova, també entre conreus i fita d'antiquíssims poblats preibèrics. Dos pilars sublims que, amb les torres de la Candela i d'Amposta, constitueixen un veritable sedàs a l'entrada de l'Ebre, la porta de l'antic estuari'.
També Miravall, potser l'historiador que més ha parlat de Campredó, en el seu llibre 'Les Torres de la Regió de Tortosa' (punt referèncial indiscutible quant a la situació i tipologia d'aquestes edificacions) el qual també gaudeix d'un notable arxiu fotogràfic preses per en Josep Alavedra, es mostra explícit en les seves deduccions:
' La torre-castell d'Emposta, la de La Carrova, Campredó i La Candela semblen ésser els quatre pilans elementals sobre els que es bastí la protecció de la gorja d'accès a l'antic estuari. Emposta, un indret obert al mar i poc afectat pel riu àdhuc en temps prou avançats és de tots quatre l'únic enclau que aconseguí consolidar-se com a població (no oblidem que Campredó no correspon, en tal sentit, a la Torre de Campredó)'.

Text: Emigdi Subirats

A partir de l'u d'octubre, policia més aprop

El proper 1 d’octubre entraran en servei a Tortosa els anomenats Polies de barris. L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha presentat aquest matí un dels compromisos de l’equip de govern per a aquest mandat. L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha presentat aquest matí el nou projecte de Policia de Barri, acompanyat del regidor de Seguretat, Jordi Folqué, i del cap de la Policia Local, Jesús Fernández, que ahir al vespre ja van explicar el contingut de la iniciativa a la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa.La Policia de Barri neix "amb l’objectiu de desenvolupar un operatiu policiac que permeti una major cobertura territorial i que sigui, alhora, un mecanisme d’apropament al ciutadà", segons ha explicat l'Ajuntament en una nota de premsa. D’entrada, l’estructura estarà formada per 21 agents i 2 caporals que conformaran dos equips de treball. Cada agent estarà adscrit a un barri o a una part del barri. A més s’habiliten unitats de recolzament per donar suport als dos equips, per fer de policia mediambiental, per implementar la vigilància en zones rurals i pedanies, així com per fer atenció al públic a la caserna i per atendre els requeriments dels jutjats. El cap de la Policia Local, Jesús Fernández, ha explicat que l’objectiu d’aquesta iniciativa és “introduir-se en la dinàmica del barri per tal de fer tasques preventives, tractar les problemàtiques derivades de la convivència, controlar els establiments comercials del barri, comunicar la presència de desperfectes a la via pública, fer atenció del trànsit rodat i vincular-se a les escoles per tal de mediar en les problemàtiques que afectin a l’alumnat”. El policia de barri mantindrà, com a mínim, una reunió setmanal amb les associacions de veïns i de comerciants, així com de l’escola on hagi estat nomenat tutor.L’alcalde, Ferran Bel, ha afirmat que la Policia de Barri és una iniciativa destinada a millorar la qualitat de vida dels barris i la de la gent que hi viu. “Faran seguretat preventiva i moltes altres coses que ens aportarà molt valor afegit, ja que tindrem informació valuosa de l’estat del barri. Seran els ulls de l’Ajuntament als barris.” Ferran Bel, que s’ha compromès ha passar, durant aquest mandat, dels 53 efectius actuals als 70, ha agraït la implicació de tot el cos de la Policia Local en aquest projecte.

L'E.M.D. més a prop

El conseller de Governació, Joan Puigcercós, es va reunir ahir al migdia amb l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, en el marc de la visita que duu a terme durant dos dies a les Terres de l'Ebre. Bel ha aprofitat la trobada per exposar-li la realitat del municipi amb la presència d'una EMD i quatre pobles: Bítem, Campredó, els Reguers i Vinallop. Així mateix, l'alcalde ha informat el conseller que l'equip de govern té la voluntat d'iniciar els processos per constituir entitats municipals descentralitzades a Bítem i Campredó. En aquest sentit, el conseller s'ha compromès a agilitzar els tràmits un cop s'iniciï el procés, d'acord amb la voluntat de l'Ajuntament de Tortosa. "Farem tot el possible tot i que el tràmit pot ser farragós", ha advertit el conseller.

Lo Barber ja va publicar la notícia de que el nostre alcalde pedani s'havia també compromés a tirar endavant, el més aviat possible, el procés que ens ha de dur a l'establiment de Campredó com a Entitat Municipal Descentralitzada. Amb aquest nou pas del Conseller de Governació, crec que ho tenim tot de cara per a que la fita arribi aviat i els campredonencs/enques ens podem sentir ja més lliures i poder fer la nostra amb el nostre poble.

El patrimoni històric de Campredó (II)

La Doctora Genera també va publicar un detallat article sobre una làpida mortuòria trobada a la partida del Fondo pel pagès campredonenc Josep Melich (el qual va reproduir íntegrament el número 11 de la revista Soldevila, corresponent a la primavera de 1992), en motiu del vuitè Col.loqui d'arqueologia de Puigcerdà, una detallada informació de la qual també es troba en el llibre anteriorment esmentat.

' Finalment, l'última làpida descoberta a la rodalia de Tortosa, l'any 1987, és un pedestal o ara funerària, localitzada a la partida de Fondo, situada uns 5 km al sud-est de la ciutat, a la vora esquerra del riu i gairebé al límit dels terrenys de la plataforma continental amb els dipòsits recents que formen el delta. Tot i que és en part fragmentada, la inscripció es llegeix completa.

Mesura: alçada total (part conservada: 69 cm
secció horitzontal (part conservada): 31X48 cm
secció horitzontal (base): 31X29 cm

Hi diu: D(iis M(anibus)
IVL (ii) LVPI VI VIR(i)
AVG (ustalis) IVLA NYM
PHIDIA PATRO
NO INDVLGE (n)
TISSIMO B(ene) M(erenti) (F(ecit))

Als déus manes de Iulius Lupus, servir augustal. Ho va fer Iulia Nymphidia al seu patró indulgentíssim que bé ho mereixia.
Es tracta d'una inscripció funerària típica. Comença amb una dedicació als déus manes del difunt, el nomen del qual indica aquesta relació i va seguir d'un càrrec religiós, el de Sevir Augustalis, després hi ha el nomen de la dedicant, que ofereix la làpida al seu patró, i clou el text una fórmula usual: bene merenti (fecit, (abreujada).
Iulia Nymphidia era, una lliberta, com moltes persones d'origen servil, duia un cognomen de caràcter hel.lènic. ....La inscripció de Campredó ens permet conèixer, doncs, un nou Servir Augustalius de Dertosa que cal afegir a la llista dels ja recollits en CIL: P.Cornelius Frontinus, C.Terentius Onesimus, M.Porcius Theopompus'.
L'actual arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tortosa, el tarragoní Joan Vianney Mª Arbeloa, en la revista 'Nous Col.loquis I' que publica el Centre d'Estudis 'Francesc Martorell', va donar a conèixer el descobriment de diverses sitges a la zona de Sòldevila, concretament en una partida constituïda geològicament per una terrassa fluvial amb conglomerats poligènics del Pleistocè (Quaternari):
' La presència de sitges a l'esplanada Soldevila ens documenta aquest indret no només com una àrea de conreu sinó també com un lloc d'emmagatzematge, atès que aquesta és la funció de les sitges'.
Text: Emigdi Subirats.
Foto: Gerard March (Sitja al Mas d'Espax)

Mirall de circulació nou a Font de Quinto

Des de que Enriquet va fer els unifamiliars adosats a Font de Quinto, el trànsit s'ha multiplicat i ja sembla l'Avda. Don Àlvaro en hores punta, quan la gent va a dinar.

Encara que el carrer que dona als unifamiliars té dos sortides, al carrer principal de Font de quinto, pel costat de l'antiga "botigueta" i per baix, al camí de Campredó a Amposta, es veu que la gent entra per baix i surt per davant de la botigueta.

Doncs a la casa que hi ha en aquest encreuament dificulta la visió dels cotxes que venen de baix al canal i més d'un cop ja ha hagut alguna que altra "rascadeta", que per sort no ha anat a més.

Pel que m'han dit, la gent de Font de Quinto va demanar a l'alcalde pedani que si podien ficar un mirall per veure l'angle mort de la carretera que tapava la casa. Fins i tot el constuctor Sr. Josep Beneito es va oferir de ficar-lo ell mateix.
Però al nostre alcalde no se li escapa una, i este cap de setmana ja hem pogut vore ficat el nou mirall.

Esperem que dure i que no sigue l'única obra que faci el nostre alcalde....je,je,je...

Foto: C.A.

Èxit de la 1ª jornada cultural guiada

Jo diria, com a opinió personal, que la jornada cultural guiada pel nostre patrimoni d'ahir dissabte va ser tot un èxit. Èxit en tots els sentits, en quan a gent, en quan a organització i en quan a nivell de la persona que ens va il.lustrar el que tenim a casa i que no ho sabiem.

El "tècnic" responsable de les explicació va ser el Dr. Arquitecte Salvador Tarragó, entre altres càrrecs, professor de arquitectura a la UPC. Entre les autoritat que es van interessar per aquesta jornada hi van participar el nostre alcalde pedani Joan Sanahuja i el Regidor de Promoció econòmica, turisme i universitats i 2on. Tinent d'alcalde, en Ricard Forés. I com no, el nostre retor, Mn. Victor Cardona que ens va fer l'explicació final davant les tombes antropomòrfiques.
La jornada estava estructurada amb 4 parades i 3 grups de motorització. La gent que va voler anar a peu van sortir de la plaça de l'esglèsia a les 9 en punt del matí encapçalats pel membre de l'organització Pepe Esquerré. A les 9:30 hores en punt va sortir l'escamot que anava amb bicicleta al capdvant de Carles Balagué com a membre de l'organització. I a les 10 hores en punt vam sortir els que anavem amb cotxe, un servidor, Gerard March i Mn. Victor, el qual portava al Dr. Tarragó.
Un cop arribats a la Casa del Prat sobre les 10:30 hores vam esmortzar i el Dr. Tarragó ens va fer pujar a dalt de la casa per fer la seva explicació tècnica. El comentari majoritària de la gent va ser: "Què no caurà la taulada en tanta gent?"..Es que si els comptes de Mn. Víctor no fallen (i no solen fallar), pos erem sobre les 100 persones allà dalt. Pos no, no va caure la taulada....

Cap a les 11 i pico vam arribar a la Torre de Font de Quinto on el Dr. Tarragó ens va fer la segona exposició tècnica i història de com van contruir la torre, per què i qui la va contruir.

I la gent que anava a peu ja començava a estar una mica cansada per lo que va tardar una mica més en arribar al Mas d'Espax on es va fer la tercera visita. Aquí l'explicació va ser compartida entre el Dr. Tarragó i Mn. Victor sobre les sitjes. Les quals estaven creades per guardar les collites que recollien.

I per acabar, i com l'hora ja tocava al migdia, es va mirar de fer cabre a tota la gent que anava a peu als vehicles per poder arribar el més aviat possible a les tombes antropomòrfiques, situades a una finca privada al marge esquerre de l'autovia (a prop de la benzinera). Aquí les explicacions van anar a càrrec de Mn. Victor on va explicar que estractava de dos tombes, d'una persona adulta i d'una criatura, datades segons els experts entre el segle VI i XIII d.C.

Finalment Mn. Victor va agraïr al Dr. Tarragó les seves explicacions i a la gent per haver vingut i la gent va "obacionar" a l'organització amb un aplaudiment (moltes gràcies).

Només indicar que per la nit es va fer el passe de la pel.lícula de la Jornada de Sant Joan d'enguany i l'any passat. L'afluència de la gent no va ser molt elevada, suposo que deguda a l'hora i al cansanci de la gent del dia que van portar.

Fotos: Gerard March

Nou curs escolar

Ahir, dia 12 de setembre, van començar oficialment les classes arreu de Catalunya. I com no, també al nostre petit poble. Dic lo de "petit" perquè cada any hi ha menys xiquets que comencen. Este any només en comencen 5: 3 xiquetes i 2 xiquets (pobrets!). I jo em pregunto: quina és la causa?

Suposo que les solucions més immediates són dos: que som poca gent al poble o és que hi ha un dèficit de natalitat. Si és així, pos ja ho sabeu dones....a criar!!!

Quan jo vaig nèixer, suposo que el poble debia tindre el mateix nombre d'habitants o inclús inferior, i ja vam ser 20 de la nostra quinta (12 nois i 8 noies). Lo que si és veritat és que la mitjana de fills per matrimoni debia estar sobre el 2 i pico (del 1 i pico actual).

Be, a lo que anavem. Pos per fi s'han acabat les obres de les escoles noves. Crec que han durat més que el temps que s'ha esperat en que les fessen. Primer per problemes burocràtics i després per suspensió de pagaments de l'empresa constructora. Cosa a extranyar, ja que quan em van dir l'empresa que s'havia adjudicat les obres ho vaig mirar en seguida per internet i vaig vore que era una empresa a nivell nacional que treballava molt per les administracions, i ara sense més ni més fa suspensió de pagament......ai......que potser algú s'ha "embuxacat" algo?

I sort que finalment quedava algun euret al calaix i s'ha pogut acabar. Finalment s'ha fet la pista poliesportiva amb una pista de futbol-sala a lo llarg de la pista i una de bàsket entre les bandes de la part curta de la mateixa.

Esperem que aguanten i que tinguem escoles per anys...esperem....

Fotos: Corresponsal de Lo Barber

1ª Jornada cultural guiada pel nostre Patrimoni històric

Com ja heu pogut apreciar al cartell que vaig ficar en el seu dia al marge dret del blog, encara que no es veu molt bé, pos el proper dissabte dia 15 es fará la 1ª Jornada cultural guiada per bona part del Patrimoni històric que té el nostre poble dins el seu terme i que molta gent no sap exactament la seva història o fins i tot desconeix d'aquest patrimoni.

Com a nota informativa de tot el que es durà a terme aquell dia, ús annexo un escrit redactat per Mn. Victor i que relata exactament tot el que es pretèn fer i vore, i a l'horari establert.

Per altra banda, vull fer servir aquesta entrada al blog com a punt de partida d'uns relats escrits pel nostre escriptor local, Emigdi Subirats, sobre la història del nostre poble. Aquest escrit és molt extens, per lo que l'aniré incluïnt a mode de capítols un cop per setmana.

Només dir-vos que ús esperem a tots el proper dissabte.

Escrit de la diada:

"Benvolguts Campredonencs,

Un grup de Campredó inquiets pel patrimoni cultural i artístic de Campredó hem començat a preparar una exposició històric - fotogràfica del poble que vam inaugurar el passat 19 de juliol i que, de moment, es pot visitar a l’Església.
Seguint el projecte que teníem ara s’ofereix la possibilitat de conèixer el nostre patrimoni en el seu lloc, ajudats per la mà d’alguns experts.
Serà el proper dissabte dia 15. Visitarem la Torre, la Casa del Prat, les Sitges Romanes i les Tombes Antropomorfes. El sr. Salvadó Tarragó, el sr. Joan Fuguet i el sr. Antoni Virgili, professors de la Universitat de Barcelona ens explicaran cadascun dels llocs que visitarem.
Com sabeu l’hora de sortida serà escalonada. Tots des de la plaça de l’Església. A les 9h sortiran els que vagin a peu, a les 9,30h les bicicletes i a les 10h els cotxes, motos, quads...
Començarem a la Casa del Prat i d’allí anirem fent camí. És bo que cadascú es porti l’esmorzar i la beguda per al matí.
A la nit, a les 22h farem “Cine a la fresca”. Si fa bo a la plaça de l’Església i si fa fred dins l’Església. Projectarem la filmació de les tres passades festes de sant Joan. Té una durada d’uns 50 minuts i allí veurem els jocs, la Missa, la Processó, el sopar, el Bingo i el ball que portem realitzant des de fa tres anys.
Esperem poder compartir alguna pasteta i algun gelat en acabar.
Res més. Esperant que pugueu participar d’aquestes dues activitats del dia 15 i anunciant-vos l’excursió que preparem per anar a València, a la Ciutat de les Arts i les Ciències, us saluda ben cordialment

Mn Víctor Cardona"

El patrimoni històric de Campredó (capítol I)

Campredó conserva un interessantíssim patrimoni històric, que està format per la Torre d'Ayuso, la Llotja o Casa del Prat, l'ermita de Solicrú, les sitges de Can Despax i de Sòldevila, l'ermita del Pom, les ruïnes de l'ermita de Font de Quinto, les Coves d'en Guillen, la làpida funerària Júlia Nymphidia, els locals de l'estació de ferrocarril, i altres edificacions més modernes com el Temple parroquial.Una eterna reivindicació pel que respecta als edificis medievals és el d'aconseguir el reconeixement institucional pertinent i l'endegament d'un urgent procès de restauració que eviti el seu progressiu deteriorament i en alguns casos la seva completa desaparició, cas de les restes de l'antiga Torre de Sòldevila.De fet, ningú no s'ha preocupat mai de la seva preservació i ara malauradament podem veure el fruit de la seva negligència i despreocupació (Aquesta no és una crítica vana sinó real).La conservació del patrimoni històric dels nostres pobles en canvi, hauria d'estar a primera pàgina dels governs municipals, atès que la cultura és un element indispensable en la definitiva vertebració d'una societat. La recerca de nous signes identitaris i la preservació de les restes que els pas del temps ens han deixat dignifiquen l'ésser humà, que sovint necessita esbargir-se del món materialista que l'envolta i admirar l'art com a element dinamitzador i creador de bellesa.És hora de demostrar en fets que el patrimoni global de tota nació, no consta exclussivament de fastuosos monuments urbans de luxe, sinó que en la gran majoria de pobles menuts hi ha construccions de notable importància històrica que mereixerien molta més atenció i reconeixement.
El primer estudiós en documentar estudis arqueològics al nostre terme fou en Puig i Calafach a 'L'arquitectura romànica a Catalunya' quan parla d'enterraments àrabs a la partida de Campredó trobats a principis de segle, que s'enllacen amb altres troballes mediterrànies a Xàtiva, València i les Balears:'Aqueixa forma racional en els terres rocosos, sembla fou d'ús en tota l'Europa cristiana cintant-se'n a França, Itàlia etc. no sempre aquest tipus d'enterrament s'ha tingut com a cristià'
La Doctora Margarida Genera i Monells (llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat de Prehistòria i Història Antiga, per la Universitat de Barcelona, i diplomada en Arqueologia Hispànica ), en el seu llibre 'L'Ebre final: del Paleolític al món romà', ens fa cinc cèntims d'altres troballes arqueològiques a Campredó:
'Al mas Despacs han estat recollits alguns vestigis com molins de mà de tipus barquiforme, una llosa de marbre blanc que podria ser una tapa de sepulcre i unes quantes ceràmiques d'èpoques vàries i també una vintena de sitges excavades a la roca, algunes de les quals encara s'han d'obrir'.
L'especialista tortosí en la civilització íbera, Jordi Diloli, dóna uns detalls bastant acurats sobre el valor d'aquesta mateixa troballa, en la seva obra ' La cultura ibèrica en el curs inferior de l'Ebre' :
'Situat a la plana al.luvial que forma el riu a l'altura de Campredó, protegit per un entrant format per la mateixa estructura muntanyosa, l'assentament que hem anomenat Masia Despatx ocupa una superfície d'uns 300 m, en els quals hi ha aparegut com a única estructura una sitja d'uns 2 metres de profunditat per 50 cm de diàmetre. Tant la situació del jaciment com els materials recuperats fan pensar en una explotació de caire rural, que s'ocuparia en un moment avançat del món ibèric, possiblement en època íbero-romana'.

Text: Emigdi Subirats

CAZAFIR 2007. Fira de caça a Mora d'Ebre

Móra d'Ebre serà l'escenari aquest cap de setmana de la vintena edició de la Fira del Caçador, dies 8 i 9 de setmbre a la vora del riu Ebre. Ús fico l'adreça electrònica per si voleu entrar i veure el programa oficial i album de fotos de l'any passat. El programa d'actes de Caçafir començarà dissabte al matí, amb una exhibició de gossos al recinte firal. També hi haurà conferències de caça i de balística, i una exhibició de caça amb falcons i harriers, davant del Club Nàutic.

El diumenge, 9 de setembre, les activitats començaran a dos quarts de nou del matí, amb diferents exhibicions de gossos i concursos. Després tindrà lloc la segona mostra de cuina de caça, amb premis per a tots els participants. Al matí es lliuraran els premis de les diferents proves i a la tarda hi haurà una exhibició de localització de drogues i explosius, a càrrec dels gossos ensinistrats de la Guàrdia Civil. Enguany, l'encarregat d'inaugurar la fira serà el director general de la central nuclear d'Ascó, Rafael Gasca.

Si decidiu anar, el millor dia i que es concentra la major part de les activitats, així com la major mostra de gossos de caça per si en voleu comprar algun és el diumenge. L'entrada sol costar uns 2€ (amb regal de número de loteria per Nadal) i la fira està ubicada en un lloc privilegiat, al costat del riu Ebre, on es pot passejar gustosament veient tot tipus de gossos, principalment de caça. També hi ha barres per poder fer el bocadillet de l'esmortzar i fins i tot al migdia, l'organització, fa una paella monumental per tots els assistents. Be, un dia de camp per treure els crios de casa i que puguen valaïr.

Foto: Cazafir 2006

http://www.cazafir.org/

Els jubilats de Campredó a la diada de la "Gent Gran"

Els actes de la diada dedicada a la gent gran, com a dia senyalat dins les Festes Majors Cinta '07, van reunir ahir més de 800 persones de les diferents associacions de pensionistes i jubilats de Tortosa, l'EMD de Jesús i els altres pobles del municipi. La diada de la gent gran, un dels actes més tradicionals de les festes de la Cinta, va celebrar-se per primer cop al nou pavelló firal de Remolins. Els actes van iniciar-se amb una missa, al final de la qual els participants van tenir l'oportunitat de venerar la relíquia de la Mare de Déu de la Cinta. En acabar l'ofici religiós, va haver-hi una actuació de Joseret i la seua Rondalla, i també un dinar popular composat per una sabrosa paella. Després de dinar, els assistents van homenatjar l'home i la dona de més edat que van participar en la diada d'enguany, Paco Climent Ferré, de 92 anys, i Cinta Giné Estrada, de 93 anys. A més, també van lliurar-se els premis als guanyadors dels diferents concursos de guinyot i del joc de la granota. L'alcalde, Ferran Bel, i la regidora de Benestar Social, Anna Algueró, van adreçar unes paraules d'agraïment a totes les persones que fan possibles les festes, i en especial a les pubilles, que ahir van servir el dinar de la diada de la gent gran. La festa va finalitzar amb música de ball i una exhibició de twirling. O sigue, que si avui per casualitat heu d'anar a la metgesa, pos jo de vatros m'esperaria a demà (a no se que sigui greu), ja que avui estarà ple de jubilats amb problemes de tensió, gota, etc, etc.