Sant Joan a tope!

Com ja ens té acostumats fa uns 3 anys el retó de Campredó, és cel.lebra la festa en honor al nostre Patró, Sant Joan. És un dia que "quasi" tot el poble va de cul. Mn. Victor s'encarrega d'aixecar del llit a tothom, vingui o no d'una resaca de la revetlla passada.

I com no, tots els anys Mn. Victor té algun "as" amagat a la mànega; i això que encara que ve de quan en quan al bar a fer el caferet, no l'he vist mai jugant a cartes...

Pos com deia, la sorpresa d'enguany era que hi havia doble sorpresa. L'una era que venia Monsenyor Romà Casanova, bisbe de Vic, a fer la missa en honor al noste sant. I l'altra era que venia la banda municipal de música del poble amic de Paüls (quasi que podiem promoure un agermanament...).

Com deiem, els actes van començar per als crios de la casa, amb jocs infantils i la típica xocolatada. Com és normal en els actes organitzats per Mn. Victor, la puntualitat és més que obligada! Així que puntualment a les 19:15 hores arribava Monsenyor Casanova, sent rebut per M. Victor, el Consell Parroquial i el Consell Assessor. A les 19:30 hores començava la missa. En la meva opinió va està prou bé. Crec que la homilia de Monsenyor Casanova una mica llarga.A continuació es va procedir a fer la processor del Sant pels carrers del poble, baixant pel carrer pintor Llop i pujant pel carrer Benicarló fins arribar al carrer Finisterre, que com sempre, anem a vore a Roseta.

Un cop arribada la comitiva a la esglèsia, es va procedir a realitzar l'ofrena de flors al Sant. Mentrestant la banda de Paüls es preparava per fer el seu concert. Un concert bo, de categoria i on la gent al final ja cantaven "un altra, un altra!". Però com la puntualitat és el do que Déu li ha donat a Mn. Victor, pos va tallar la cosa de cop i a sopar falta gent!

Els voluntaris i voluntàries (és estrany, però faltaven els voluntaris que estan a totes les festes...) van començar a repartir els sopars amb safates per totes les taules. Com tots els anys, es superava la xifra dels 300 començals.

Un cop la gent sopada i amb la panxa contenta es va procedir a la venda de les cartulines per al bingo. Aquest any les "bingueres" van ser la Rosa Chorto i la Maria López. I per extrany que pot ser, aquest any no va caure res a la nostra colla. Pot ser perquè no estava l'amic Josep, ànima del bingo.

I com un relllotge, i ja fent una mica tard, sobre les 12 de la nit es procediar a començar el ball. Va ser un ratet de ball on joves i vells van moure una mica l'esquelet. Crec que el duo de músic va rendibilitzar lo salari guanyat.

En tot cas, èxit de festa i de gent. I així ho esperem per a l'any vinent.

I avui a tornar-hi! Festa de Kintos/es '08 a la pista poliesportiva. Per la tarde la típica baldanada i per la nit Ball amb l'orquestra Pensilvania.

Fotos: Gerard March.