Suposo que al veure el titular ús estareu imaginant que ara ús aniré a fer un escrit sobre treball, manifestacions, crisis, etc...
Pos no, l'1 de maig a Campredó el cel·lebrem d'un altra manera. Fem una missa a l'Ermita de Solicrú i després els Kintos/es de l'any ens fan una rostideta i esmorzem tots plegats.
Aquest any ha hagut una novetat, és que el cap del nostre capellanet no para. Enguany hem anat, els que hem volgut, des de Campredó a l'ermita amb "romeria" com els andalusos. Hi ha un "voluntari" que porta la creu el temps que dura la romeria... i lo que li queda de la vida....je,je,je....ja que a l'octubre és casa....je,je,je....
La veritat és que el dia no ha acompanyat molt que diguem. A les 10:10 ha començat la romeria amb núvols amenaçadors. Però hem pogut fer tot el trajecte sense cap gota, sort d'això!
Un cop hem arribat a l'ermita sobre les 11, ens hem tingut d'esperar fins les 11:30 que estava programada la missa i havien d'arribar els propietaris de la finca on està ubicada l'ermita, els quals van sufragar lo que va costar la seva restauració.
I mira per on que quan s'ha començat la missa ha començat a ploure. Crec que ha sigut el dia que hi havia més gent a missa...je,je,je...
Sort que la missa també ha sigut bastant ràpida, Mn. Victor tenia una boda a les 12 a l'Aldea. És què no para!
A continuació, i plovent, hem anat amb cotxe fins la Torra on els Kintos/es havien instal·lat el "tenderete" per vendre les baldanes, saltxitxes, i pintxos.
La veritat és que hi ha hagut molta gent, tot i que encara plovia, i hem pogut foter-mos una baldaneta calenteta. Just acabar la baldana ha acabat de ploure i ja començava a sortir el sol. Sempre ho veuràs igual!
Un any més i a veure si l'any vinent s'apunta més gent a la "romeria", està bé i fas cames!