Diari de festes: Dimarts 24

El dimarts de festes va ser de lo més normal. Pel matí va haver una musclada popular i també hi havia una exhivició de quads però va quedar aplaçada per dissabte dia 28 per raons tècniques...o no....qui sap?

Pos a la musclada va passar lo de sempre que va començar tard, sobre mitja hora de lo previst al programa, per lo que al començar a les 2 de la tarde la gent vol musclo ràpidament per marxar a dinar. I el resultat es que a les 3 de la tarde ja no hi queda ningú (normal) i els musclos estan encara quasi tots per menjar (el bon amic "Belet" se'n fort un fart que pa què....i després es va queixant de l'estòmec totes les festes...je,je,je...).

I per continuar amb la festa, pos per la tarde vam tenir la típica tarde taurina amb bous de la ganaderia d'Hilari Príncep. Els bous i vaques que va portar crec que van estar a l'alçada del toreros (forasters, es clar). I crec que es van vore bones retallades...sobretot al "manso"....je,je,je...vaja manso més templat!!....fica't davant, fica't...

Per cert, natros mos vam fotre un arròs amb llamàntol que et podies llepar tots els dits i part del veí (només cal mirar la foto). Per lo que des d'aquí vull donar les gràcies als paganos (Josep "lo Livio" i Paco "el Fodego") i al Sr. Pepe el cuiner per tant flamant paella...què bona que estava!

I per la nit vam tindre paella (si, si, no m'he equivocat.....es que retornava una mica...) i a part, ball amb l'orquestra de les nostres terres (de Paüls) "Orquestra Atalaia". Que com sempre ens va deleitar amb una bona música fins les tantes de la matinada. I qui aguantava el tiro se la fotia a les carpes a vore fer-se de dia....jo ja tenia altres obligacions...

Resultat enquesta

No, no, no estic ni desaparegut ni en coma per culpa de les festes. Lo que passa es que els últims dies de festa major van ser de lo més intensos i no em va donar temps ni d'enjegar l'ordinador. I ahir dilluns vaig tornar a la feina i semblava que m'esperaven en candeletes, no vaig tindre temps de res!

Be, avui em torno a ficar de ple al bloc i a vore si puc acabar el "diari de festes", encara que sigui amb una setmana de retard crec que valdrà la pena. Ja que van passar una sèrie de coses a tenir en compte.

En quan a la segona enquesta formulada en aquest bloc relacionada amb les festes majors del nostre poble, es preguntava si la comissió de festes fa la seva feina o no. Encara que les opcions de resposta eren 4, és evident que les podem reduïr en dos: SI o NO. O sigue, les opcions "a vegades" o "mai" les podem englobar en un mateix grup i les altres amb el grup del Si.

Per la qual cosa, veiem que la gent es decanta fonamentalment cap al NO. Dels 9 vots formulats, hi ha 7 decantats al NO i 2 decantats cap al SI.

Està clar que cadascú pot treure les seves pròpies conclusions, jo treuré les meues. Crec cincerament que aquesta comissió necessita un canvi, no necessàriament vol significar que ho hagin de deixar. Poden haver altes o baixes i que això implique ambient nou i enriquidor a la pròpia comissió. Aquesta comissió ha arribat a un punt de saturació que repercuteix amb els ànims dels components i per tant, amb la manera de fer les coses. La gent no fa igual les coses si tens ganes de fer-les que si no. I per altra banda, hi ha crispació entre els components per culpa de que alguns volen fer les coses ben fetes i altres les fant perquè s'han de fer i punt.

La entrada de gent nova comportaria noves formes de pensar i una obertura a la introducció de noves idees per a fer la festa més enriquidora i participativa.

S'ha notat en aquest any que només s'han fet les funcions programades que tenien suport alié a la comissió (associacions del poble, empreses subcontratades, etc.).

Crec que la solució està en fer més partícep a totes les associacions del poble i així es deversificaria la feina i no recauria necessàriament sobre la comissió, sinó que tothom organitzaria alguna cosa, baix l'aprovació i el suport de la comissió es clar.

Què en penseu?......els vostres comentaris poden salvar les festes de l'any vinent....

Diari de Festes: Dilluns 23

Aquesta dia va començar a les 10:30 amb acvtivitats diverses per als menuts de la casa. Els xiquets i xiquetes van poder maquillar-se les cares i assitir a una festa d'animació de la companyia l'Udol Teatre, i a la tarda van seguir amb diverses activitats, com ara fer un molinet de vent i un mural, amb la col·laboració d'Estela i Jèssica Tomàs, Rosanna Fatsini i un grupet de mares i pares que també van estar ajudant.

Després va vindre la maratoniana jornada de bous que va acabar a quarts de dues de la matinada.
Eren ja prop les 9 de la nit quan es va repartir la xocolata desfeta per a tots els xiquets i xiquetes (i els que no ho són tant...)
Més tard, els membres de la penya taurina "La Tradició" van repartir un bou estofat per a tot el públic assistent per a què puguéssim sopar plegats. Gràcies!
Quan vam acabar de sopar va arribar el moment que molts esperàvem: els primers bous embolats de les festes: el primer el van embolar els membres de la penya "La Tradició", el 2n les joves promeses de la penya i el 3r els emboladors d'Amposta (campions d'Espanya). La classificació va quedar de la següent manera: Primer premi els emboladors d'Amposta amb un temps de 22 segons, segon classificats els emboladors de la penya Taurina "La Tradició" amb un total de 43 segons i en tercer lloc les promeses de la penya taurina amb un temps de 58 segons. Cal destacar que les joves promeses van tardar una mica més ja que un component de la colla es va "rajar" una mica a l'hora de tallar la corda i va ser ajudat per un component de la colla d'Amposta.

Fotos: Gerard March.

Diari de Festes: Diumenge 22 (2ª part)

La segona part del diumenge va estar composta per una tarde de bou humida, però no banyada, ja que com hem comentat a la primera part, sobre les 5 va acabar de ploure i a l'hora dels bous es sentia la humitat que pujava del terra amb el típic olor de terra banyada.

Pos sobre les 19 hores van començar els bous de la ganaderia de Villagrasa Dilla de Val-de-roures. Van estar un bous bastant bons que feien les espectatives dels professionals retalladors (no del poble, es clar). I el bou que mes xalera va donar va ser el Sr. manso que tenia la peculiaritat de sortit del corral a tope i de cara al final de la plaça. S'emportava tot lo que es trobava per davant.

A continuació va tenir lloc el correfoc a càrrec de la colla de Diables d'Aldaia. Com sempre va estar passat per aigua, i no perquè es tornés a ficar a ploure, sinó que el jovent ja anava amb el seu povalet i fotent banyat a tota xiqueta que anés amb samarreta blanca (i ja vos preguntareu perquè).

I per la nit va ser l'hora de la camió-orquestra Marengo. Si, si, és la primera orquestra que ve al poble i que porta un camió gran (anomenats "trailer"), obrint portes i dins ja porten la orquestra montada. Va ser una espectacular revetlla que no va acabar fins les 6 del matí. Per cert, cal destacar la diferència de nivell a la pista que hi ha entre el balladors de poble i que només poden practicar en les revetlles d'estiu i aquells "professionals" que van a classe tot l'any (veure foto, es veu perfectament la postura del professionals i dels que no...).

Aquesta nit la recordarem perquè algun individu es va emportar una pobre farola de l'entrar al poble per la part del polígon. I segons paraules textuals del tal "individu" diu què "reclamarà a l'ajuntament perquè la farola està al mig del carrer..."Tindrà raó l'individu?...o haurem de mirar el parte de l'hospital i la corresponent analítica...

Fotos: Gerard March

Diari de Festes: Diumenge 22 (1ª part)

El dia va començar una mica tapadot però amb tranquil.litat meteorològica. El cel emanava una foscor que preveniar un altre ruixat.

A les 8:30 en punt vaig arribar a la plaça i el 2on. bou capllaçat ja estava a dalt el camió i a punt per sr lligat i amollat, però......i el capllàs?...algú té el capllàs?...pos no, s'havien deixat el capllàs...

I com este segon bou estava patrocinat per uns senyor del poble, pos ja veus a un dels patrocinadors agafar el cotxe i anar cap al Lligallo a buscar el capllàs. Al cap d'uns tres quarts aproximadament va arribar Manolin amb la ranxera, va portar el capllàs i a les 9:20 hores sortia el segon bou capllaçat de les festes.

Va ser un bou tipo moto, plantant roda cada cop que començava a trotar. No va sar "corredor" com el primer però va tindre la seva bravura, cosa que a vegades és valora més que no pas que es passe el rato corrent i ofegant a la gent de la corda.

I al cap d'uns tres quarts d'hora ja va començar la maleïda aigua i es va optar, pel peerill de ralliscades que comportava, de donar per finalitzada la segona correguda de bou capllaçat.

A conrtinuació es va cel.lebrar l'esmortzar de pa amb tomàquet i pernil, patrocinat per Instral.lacions Ebre, i que a dia d'avui encara tinc una sed que es massa de lo salat que era el pernil. Com se nota que anaven amb la comissió per a que la gent li fotigués a la mamància!

I es clar, mentres estavem esmortrzant l'aigua en feia de la seua i ja no va parar de ploure fins les 5 de la tarde.

Aquesta ja és un altra història...

Fotos: Gerard March.

Diari de festes: Dissabte 21

Què dir d'este dia de festes?...Jo diria que millor olvidar-lo...i conjuntament les carretades d'aigua que van caure en poques hores. Segons lo meu veí Serafí, home de món que sempre està al dia, només el dissabte van caure: 83 litres a Tortosa, 101 a l'Aldea i 74 a El Perelló. Aquí faltaria sumar els que van caure la matinada del dissabte al diumenge i els del diumenge al migdia (crec que va estar plovent fins les 17 hores, això m'han dit, jo feia la migdiada de rigor...).

Pos, en teoria, el dissabte primer de festes començava amb el famós concurs de pesca al riu. Com tots els anys, hi ha una rivalitat bastant dura entre la familia Mulet (Sport) i el Sr. Joseret "Lo vaporet". Aquest any, encara que el concurs no va poder arribar a la fi per culpa de la pluja, el jurat va donar per acabat el concurs quan la pluja ja es va fer inaguantable en paraigua. Pos el final de la disputa es va decantar pel flamant campió de les edicions passada, el Sr. Joseret lo vaporet. Lo que segons paraules textuals del campió: "La comissió no li ha donat l'honor d'aixecar la merescuda copa davant el poble de Campredó ", per lo que està una mica emprenyat i no sap si concursarà en les properes edicions.

Les activitats de la tarde van ser anul.lades per la pluja, i els bous es van realitzar vaig una forta pluja que va fer impracticable la "faena" dels "diestros" i el perill que comportava.

Per altra banda, la gent de les carretes no van poder realitzar el seu diari berenar-sopar i la majoria van optar per marxar o per anar a berenar a algun bar-Rt. de la localitat. Només cal vore la cara que feien alguns (o algunes amb el paraigua a la ma)...

Per la nit, hi havia ball amb l'orquestra Annubis. És una veterana al nostre poble, ja havia estat l'any passat i es va fer famosa entre natros per cridar al nostre company "Lo Cremat2 com a "Eusebi" (encara no se el perquè...).

Pos quan portaven una horeta i pico d'actuació va caure una trompa d'aigua que va agafar a tothom, des del més jove fins al més vell.
Fotos: Gerard March.

Diari de festes: Divendres 20

Hola campredonenques i campredonencs, ja se que vos tinc una mica abandonats perquè fa dies que no assomo lo cap pel bloc, però es que en tans dies d'aigua ho tinc tot humit i no hi ha manera de ficar-ho en marxa: ordinador, cervell, dits, etc.

Pos començarem a relatar lo que va passar el primer dia de festa, encara que el primer dia no està molt replé de coses que diguessem.

Pel matí van fer jocs per a crios ( a hores d'ara, a la redacció no m'ha arribat cap comentari si va haver-hi o no).

Per la tarde hi havia programada una baldanada patrocinada pel carnicer a les 18:30 hores, lo que no se si era el dia de matança o què però fins passades les 7 jo no en vaig vore cap...

A les 19:45 està programat el primer bou capllaçat de festes, cosa que també va ocòrrer una horeta mes tard. Jo vos diria que si mireu la programació de festes al vostre programa, val la pena que, o avanseu un hora l'horari del programa o atrasseu un hora el vostre rellotge. És important tenir-ho en compte perquè si no ho feu, perdre una hora de son molt valuosa.

En quan al primer bou capllaçat, dir que ser bo, en la línea dels maratonians que ens tenen acostumats els últims anys de festes i que van fer còrrer al mes dropo. També cal destacar que hi ha molta gent que surt a les fotos que no exactament és el tipo de gent que sua la samarra davant del bou (només cal mirar en deteniment les fotos annexades).

Per la nit van fer el ball amb honor a les flamants pubilles i pubilletes i el pregó de les festes majors '07 a càrrec del nostre rectoret Mn. Víctor. Va ser un pregor llarg però ràpit, intens però ameno...en definitiva, el típic pregó que hi ha gent que l'escolta i altra que aprofita per fer la xerrada amb el veí ara que encara no hi ha música i es pot escoltar que diu l'altre.

L'orquestra (millor dir-li conjunt musical d'un grupet d'amics d'Ascó) no crec que passe a l'història com la millor orquestra que ha passat pel nostre poble.

Fotos: Gerard March.

Inauguració Oficial Exposició Històrica

Ahir vam tenir la sort de poder escoltar una conferència del Dr. Antoni Virgili sobre els orígens de Campredó com a acte d’inauguració de l’Exposició Històrica que un grup de campredonenques i campredonencs han organitzat des del passat mes d’octubre per tal de posar de manifest la riquesa patrimonial i històrica del nostre estimat i de vegades desconegut poble.

L’acte va començar a les 20.30h de la tarda amb una explicació de Gerard March, respensentant dels organitzadors de l’exposició, de la gènesi del projecte i de les visions de futur d’aquest, encoratjant al poble i a autoritats a participar i a implicar-se.

Seguidament el Dr. Antoni Virgili, professor d’història medieval al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha centrat les seves investigacions en l’estudi dels processos de conquesta i implantació del feudalisme a Tortosa i el seu territori, va pronunciar una exposició sobre els orígens del poble de Campredó i va comentar els topònims que al llarg dels seus estudis li han anat apareixent sobre les partides i llocs de Campredó: Rocacorba, Guillem, Prat…Una de les coses que em va sobtar és el fet que, per les seves invesgtigacions, la zona de Campredó era una zona ramadera, ja que en els escrits només s’hi trobaven referències al Camp i al Prat, al contrari que en altres contrades com pugui ser Bítem on es trobaven referències a la vinya, a l’hort…

Pel que fa a l’origen de les Torres de Campredó va apuntar que pot ser siguessin “refugis” al centre de les explotacions ramaderes, més que torres vigía, que també podrien ser… i que les sèquies trobades servirien per a desinundar la zona de pastures més que per a regar explotacions agrícoles.

Per acabar, va dirigir-nos unes paraules l’alcalde-pedani Sr. Sanahuja on es feia ressó de la petició de Gerard March de trobar un lloc digne per a poder exposar els 7 panells que conformen aquesta mostra, així com també altres projectes futurs. Va esboçar també que aviat tindrem notícies sobre el futur de les Torres de Campredó, encara que no era ell qui ho havia de publicitar.

Finalment, els assistents a l’acte, una seixantena de campredonenques i campredonencs, vam poder degustar un petit refrigeri amb pastes i beguda.He de felicitar els promotors d’aquesta exposició històrica de Campredó per la bona idea que han tingut i encoratjar-los a seguir treballant en aquest sentit.

Ara quedem tots “convocats” per al proper dia 15 de setembre, quan es farà una “excursió guiada” a tots aquests llocs històrics del nostre poble.

Text: Clara Àlvarez.

Enquesta Festes Majors

Suposo que ja heu vist que a dia d'avui s'ha acabat el temps per poder participar a l'enquesta que havia proposat al bloc. Es tractava de dir si us semblaven be les festes tal com estan montades avui dia, si sobraven dies o si sobraven dies de bous i si afegirieu alguna cosa...

Doncs després d'una setmana en pantalla, hi han participat 15 persones (contant-me a mi que també hi he participat) i ha hagut un empat tècnic de 5 vots entre els que creuen que hi ha massa dies i els que creuen que hi afegirien alguna cosa.

Per altra banda, segons l'actual comissió de festes, aquest és el seu últim any, per lo que si s'han de fer modificacions al programa de festes, aquestes les hauran de dur a terme els nous membres de la nova comisió (si hi ha, esperem que si, pel bé de les festes i les tradicions del nostre poble).

Justament avui al migdia, quan he anat a fer el bombonet amb gel de rigor de cada dia a la tasca, he tingut l'oportunitat de fer la xerradeta amb el bon amic Paco i el tema que hem tractat ha sigut justament si hi ha massa dies de festa o no. Al cabo d'un rato, i jo ja havia de marxar a treballar, hem arribat a la conclusió de que hi ha molts dies, però que la gent tampoc hi dona importància i si s'ha de fer festa, es fa i punt (ja que el que va a festes, fa festa). I a la vegada, és una setmana que es veu molta gent pel poble i els bars i altres establiments públics estan plens de gent, i això també beneficia a l'economia del poble. O sigue, que dona més vida al poble. I sinó mireu els carrers del poble a les mateixes hores durant els dies del més d'agost...

Be, què en penseu?

Senyal de festa...

Aquest matí, com tots els matins laborals surto de casa sobre les 8....o 8 i pico, depèn de les vegades que paro el despertador, m'he endut la sorpresa de vore a mig ull les banderes penjades per tot el lligallo que baixa cap al centre del poble. Ui!, he pensat, la primera senyal de que les festes ja són aquí!. La segona senyal la trobes a la pista poliesportiva on ja estan ficats els canyissos de tancament per a les nits de ball a la fresca.

Pos he continuat baixant pel lligallo i m'he fixat que les vanderes són noves (que no vol dir que s'estrenen ara...) i que estan senceres i netes. Un cop arribat a la plaça estava el camionet municipal amb una grua amb sistella ficant banderes cap a baix del poble, i a la borera es trobava un treballador municipal amb el inconfundible roba reflectant i Joseret (l'operari municipal asignat al poble) xerrant amb aquest. Jo he fet la intenció de saludar amb la ma casi sense soltar la ma del volant, ja que l'últim cop que el vaig saludar i vaig soltar la ma del volant per a tal fi em vaig endur una morera i una farola......

I al migdia quan he tornat a casa des de la feina he vist que les banderes també han arribat a les faroles del polígon adjuntes a l'entrada al poble per baix (zona esportiva).

En conclusió, que es comença a notar el canvi de gobern. Esperem que sigui el principi d'una llarga acció cap a interessos urbans del nostre poble, els qual fan falta fa ja uns quants anys.

1er. Acte de les Festes Majors

Com tots sabeu, el primer acte a dur a terme al començar la festes majors és la construcció de la plaça de bous. Aquesta sempre sol tenir lloc el diumenge abans del començament oficial de les festes. La jornada va començar a les 8 del matí amb la concentració obligada dels participants a ficar algun "cadafal" a la plaça i amb l'actual "ritual" de ficar-se "Natural Hooney" per totes les cames que les mosquetes ataquen....Haguesseu vist a tots els "abuelos" amb els pèls de les cames apegats a les cames i plens de crema.....je,je,je.....

Estant esperant a algun membre de la comissió per donar el tret de sortida i que la gent vagi agafant posicions, molts ja van començar a situar-se als llocs dels anys anterior i quan va arribar Miguelet (com a membre de la comissió) hi havia gent que ja havia pegant-li al sorrac i al martell.

Llavors, Miguelet pos no va tindre més remei que donar el tret de sortida i sobre les 8:15 ja vam anar ficant posicions.

Com es normal, l'enginyer va agafar els plànols de la magestuosa estructura i ens vam ficar mans a l'obra. Vam tenir uns moments de desconcert i de discusions que anaven pujant de to, ja que com sempre passa, solen sobrar peces.....però al final de tot ens van faltar peces, per lo que haurem de tornar aquesta setmana a finalitzar els treballs.

I sobre les 11:30, després d'una bona insol.lació (no se si meu vist pel carrer, però el meu cap sembla el color roig del semàfor), vam anar a vore si sobrava alguna sardineta i ens vam recuperar del mal trago. En aquell moment, la majoria de constructors ja estaven pegant-li sucada a la picadeta de la sardina que estava "de muerte" i xurrupada a gal dels porronets de vinet de la terra, negre o blanc, segons els gustos. Us puc asegurar que no en va quedar ni una...

Cal destacar la bona sintonia dels membres de la comissió i els típics ajundants de la sardinada, els membres de la penya "Els Repatits" que van sucarrar-se els pèls de les cames rostint les caixes de sardina que havia subministrat la peixateria de la tupina.

BON COMENÇAMENT DE FESTES!!!!

Fotos: Gerard March.

Un mes de "Lo Barber"

Pos si amics, ja fa un mes que vaig començar l'aventura del bloc i estic més que content. Amb una quota de visites d'unes 280 persones amb un mes d'estada a la web és més que satisfactori i em dona forces per continuar informant-vos de tot allò que passa pel poble.
Per altra banda, ja sabeu que estic obert a qualsevol notícia que em podeu donar que ha passat pel poble, ja que un no pot estar per tot...
Només vos vull donar les gràcies i espero que sigueu més participatius amb els comentaris i les següents enquestes que pugui ficar al bloc.

Per cert, tal dia com avui, dia 16 de juliol, no em podia despedir sense felicitar a totes les Carmes.
BONES FESTES MAJORS 2007!!

La dura vida del socorriste

Fa uns dies vaig plublicar la noticia "Arranca l'estiu" dirigida i encaminada a totes aquelles activitats lúdiques que són pròpies de la època d'estiu. Be, pos una d'elles és l'obertura de la piscina municipal durant els mesos d'estiu. I tal i com marca la normativa vigent ha d'haver "obligatòriament" un socorriste "titulat" en cada piscina d'ús públic (i no em refereixo al socorriste que tenen els de la sèrie "La que se avecina" de T5, que el primer dia de feina es va adormir i se li va ofegar un home gran...).

Doncs, a la piscina de Campredó tenim un socorriste que es guanya les garrofes cada minut que passa, cada hora, cada dia. Els crios de Campredó li fan suar la cansalada, i sinó, només cal que el mireu en plena acció a les fotos.

No ho he mirat, però jo diria que aquella zona del taulell del xiringuito dels gelats déu estar totalment sense pintura (li haurem de dir al tio Lluis que li passi la factura del pintor per a que quedi igual de com estava al principi de l'estiu). I per altra banda, no se si sap que a la gent que ha de salvar són els que es troben dins la piscina i no fora (es que la piscina sempre es troba a la seva esquena...).

I jo ara em pregunto, i vos pregunto, l'heu vist mai dins de l'aigua?...a vore si es va guanyar el carnet de socorriste a algun sorteig i no sap ni nadar?

Crec que les mares que es passen tot el dia contemplant-lo l'haurien d'agafar d'un sarpat i foter-lo a la part fonda de la piscina, a vore què passa....

Be, espero pel bé dels nostres xiquets i de la seua pell, que no passe una desgràcia aquest estiu...ni cap altre, es clar...perquè seria l'últim en enterar-se'n.

Actes penya taurina "La tradició" durant les Festes Majors

Com l’any passat, aquest any la penya taurina La Tradició organitzarà varis actes durant les Festes Majors 2007. Un dels actes serà el primer dissabte dia 21 de Juliol, que serà una desencaixonada d’una bou cerril de la ramaderia d’Hilari “Lo Polidor”, del Lligallo. Aquesta tindrà lloc sobre les 19:00 hores de la tarda, i per la nit sobre les 22:00 hores s’embolarà.
Un altre acte important serà el dilluns dia 23 de Juliol. Aquest dia com no hi ha ball, sobre les 21:00 hores es pararan els bous i la penya repartirà a tots els assistents a la plaça bou estofat per sopar. Tot seguit tindrà lloc un concurs d’emboladors on hi participaran tres colles, els emboladors d’Amposta, actuals campions d’espanya i posseïdors del record mundial d’embolar en 6’4 segons, actuaran en primer lloc embolant un bou de la ramaderia de Soneca, d’Amposta, tot seguit embolaran un capo els emboladors de la penya taurina La Tradició i per finalitzar els joves emboladors de la penya taurina La Tradició embolaran una vaca.
Per acabar el divendres dia 27, es farà un altra desencaixonada d’un bou cerril de la ramaderia de Villagrasa Dilla, de Vall-de-roures. Aquesta tindrà lloc sobre les 19:00 hores de la tarda, i per la nit sobre les 22:00 hores s’embolarà.
Sols dir-vos a tots que esteu convidats i que com més serem més riurem.
Foto superior: Bou cerril de la ramaderia d'Hilari.
Foto inferior: Bou cerril de la ramaderia de Villagrasa Dilla.
Text i fotos: Joan Carles Gisbert Martinez.

La veritable boda del segle

Pos si xiquets, déu ni do! Jo diria que va ser una senyora boda, típica de l'alta burocràcia. Com se nota que el Sr. Esteve és el rei meticulós que ho fa tot havent-ho pensat 40 cops abans!

Tota la parafarnalia de la boda va començar sobre les 11:00 a l'almacén del nuvi on el Sr. Esteve havia montat una taula amb pastetes, begudes i sobretot, cava del bo. Tot baix la tutel.la del Sr. Juanito Aguiló que ens anava servint tal i com ell sap.

Jo i ma filla vam arribar sobre les 11:40 en presses i corrillos perquè feiem tard (jo ja portava tota la camisa banyada de suor), i com no, la dòna encara es trobava a la parruqueria en les tarees típiques de transformació "bodenenques". Pos va ser temps de fer una única pasteta i un gotet de cava quan el nuvi, ja impacient i nervioset, va arrancar a caminar flanquejat per l'Esteve i la Rosita.

Al cap d'uns 10 minutets va arribar la Maria acompanyada de son pare i amb tot el seguissi detràs de gent d'Ascó.

La missa la va cel.lebrar el rector de Mora d'Ebre, i també d'Ascó. A mi em van engantxar per llegir les plegàries, cosa que vaig fer gustosament i amb la serietat que em caracteritza.

A la sortida de la cerimònia, va haver la típica traca monumental de 50 mts. engegada a càrrer del mestre peritècnic Sr. Manolo Valldepérez, els quilets d'arròs Acendado, i fins i tot els nuvis van tirar una parelleta de colomets blancs...oooooohhhhh!!!!!

Després vam agafar l'andante i tots en fila cap al Rt. Delta Hotel. El pica-pica jo diria que va ser bo o molt bo. Tot de categoria i al punt, i les moreres feien la sombra idònea per no acabar amb la calva roja...

Un cop dins, la gent va anar posicionant-se i buscant el seu lloc i va començar la segona part del convit. De primer vam fer un plat de marisc compost per un llamàntol (bogabante per als castellans), un escamarlà i llagostins a dojo. Mentrestant, a la taula del costat, el Sr. Josep "Lo Lívio" ja en feia de les seues, crec fins i tot que va treure protagonisme al Cremat....

A continuació ens van treure el típic sorbet, i va ser llavors quan la colla del nuvi li vam fer regal d'una sessió de xaranga, amb l'imne del Barça inclòs, i d'un pergamí amb la caràtula dels nuvis (encara que la veritat, no s'hi semblaven molt....). I a continuació, un cop la xaranga va fer el "paseillo" entre les taules i el Sr. Esteve els absequiés amb una copa de cava, es va projectar un vídeo amb fotos del nuvis des que eren petits fins a l'actualitat. Va ser molt emotiu i va agradar molt a la gent.

Llavors ja vam passar a la carn, em refereixo al típic "solomillo", que per mi eren massa gruixuts i estaven mes cruus que fets. O sigue, que la majoria es van quedar als plats...llàstima de menjar!

Un cop arribat el postre, una "brotxeta" de fruita banyada amb xocolata fos, la cosa ja es començava a desmadrà i els nuvis van començar el ritual de donar cosetes a les parelles o fins i tot la nuvia es va atrevir a donar els lligacames a dos solterons d'or, el Pep Lo coent i el "primo" Héctor.

Després del pastís ja va començar a tocar el duo que hi havia per l'ocasió, els nuvis van fer el seu ball de rigor, i a continuació es va anar ajuntant la demés gent. Va ser llavors quan va entrar en acció el Sr. Josep i ens va oferir un espectacle de balls i moviments que jo mai havia vist a una persona d'aquella "envergadura".

Un cop el duo va acabar la seva actuació, sobre una horeta i pico, hi havia preparat un disco-mòbil que ens va amenitzar fins passades les 12 de la nit. Va ser "lo no va más", Josep fent de les seves, la Xus i la Rosa buscant balladors per fer algun espectacle a la pista "no abte per a menors"; i la inclusió de José Antonio de quan en quan que feia algun "paseillo" per la pista....i pel terra....je,je,je.....

I finalment, tots cap a casa que la Nerea ja havia dit prou. Per fi!

Visca els nuvis i bon viatge al Vietnam!

Fotos: Gerard March.

Final de curs gimnàstica

Com tots els anys, un grupet de dònes del poble lloguen a un/a monitor/a per a que durant l'any, un parell de dies a la setmana, els faci perdre els quilets de mes que s'han ficat durant l'estiu...cosa complicada, però no impossible.....

I quan arriba el mes de juny es despedeixen fins al setembre, amb la missió de no tornar a guanyar els quilets perduts amb el gran esforç dut a terme durant l'any. I al finalitzar les classes ho cel.lebren amb un sopar de germanor. Aquest any han anat a La Torreta de Remolins (veure foto), i després de gunyar un altre cop els quilets perduts durant l'any (ja veieu que la tàctica està en guanyar i perdre....perdre i guanyar, i així successivament), van anar a fer la "última" al Möet per a veure si amb dos ballets perdien algun gramet.....je,je,je......

Molts gramets no van poder perdre, ja que van tindre de marxar pronte que al dia següent s'havia de matinar, i hi ha que agantxa a les 6....vaja moral!

Be, espererem que el curs que be tornin a empendre aquesta difícil tarea de perdre quilets i de mantenir-se en forma. Ja que, com algú ha dit: "Fer esport és fer salut!"

Foto: Clara Àlvarez.

Neteja Casa del Prat II

Tal i com ficava a la cartellera informativa, el passat dissabte 30 de juny ens vam fotre la matinada per anar a acabar de netejar la casa del Prat. Eren les 7 del matí quan havia quedat amb el bon amic Gerard que el passaria a buscar per anar cap a vall. Un cop arribat al lloc de treball, ja es sentida el soroll de la moto-serra dels companys Jaume i Lluquet. I ja hi havia algú més que havia sigut més puntual que natros i amb una mica ja de suor al front, i altre ja anaven sense samarra. Els que ja es trobaven en aquell moment eren, a part dels moto-serristes, la Mari Mulet i el seu fill Jaumet, l'Albert Prades, el Paco Àlvarez, el Juan Garcia i el Pepe Esquerré (l'home de Núria Castells). I per altra banda, estava Mn. Victor que anava "xorrejant" a la gent amb la famosa crema hidratant "Natural Hooney" (i lo bo es que no se perquè s'ha fet famosa....). Al cap d'una hora de feina, va arribar el relleu moto-serriste de Miguelet, el qual va agafar la màquina de Lluquet i éste es va posar a treure rama amb el seu tractor i "l'artil.lugi" que porta per a aquesta finalitat.

I ja sobre les 10 del matí quan ja estavem esgotats i suats degut a la calor que ja s'estava notant, va arribar el nostre alcalde pedani amb una nevereta plena de quintos fresquets.....oooo que be!!!!!...va exclamar la gent.....

Mira si va anar be, que al cap de mitja horeta van donar per acaba la neteja....je,je,je...

Podem dir que en general vam fer una bona feina, ara es pot apreciar l'edifici de metres de distància. Ús fico alguna foto de l'edificació abans i després de la neteja. I estic esperant que el fotògraf professional, en Mn. Victor, em passe alguna foto que estem tots els expedicionaris (es que si no ho sabeu, se'n va cansar de fer fotos!!!!!!....m'atreviria a dir que si en lloc de fer fotos ens hagués ajudat una mica més....pot ser hauriem acabat una horeta abans.....je,je,je....

Fotos: Mn. Victor Cardona.

La 2ª boda del segle...a Campredó

Tindrà lloc aquest proper dissabte dia 7 del 7 del 2007 (i damunt en dia senyalat, Sant Fermí) a les 12 del migdia a la Parròquia del nostre poble. L'enllaç serà entre el nostre bon amic i Cap d'Administració de la Seu del "Peremata" a la Terres de l'Ebre, en Robert Roiget, i la flamant comptable de l'empresa Tainco a Tortosa, na Maria d'Ascó. Esperem que entre les radiacions de la nuclear i els malalts del Peremata no vagi la cosa malament....je,je,je.....

Pos justament ahir la tarde, dimarts, un servidor, el Sr. Paco Aragonés (secretari i tresorer de la penya) i el cap del pirotècnics, el Sr. Manolo Valldepérez, vam anar a comprar el material pirotècnic. Ni més ni menys que:

- 1 traca de 50 mts.

- 1 traca de 10 mts.

- 6 u. de coets voladors.

- 1 caixa de 16 canons amb cerpentins i confeti.

Així que si sentiu una mica de soroll pel poble el dissabte, pos ja sabeu a que es degut.

Un cop realitzada la cerimònia, el convit serà al Rt.-Hotel Delta-Park de Deltebre. Hi haurà de tot, fins i tot menjar i beure.....i inclús m'han dit que hi haurà tanta gent que si voleu venir igual ni ho noten que hi ha algú de més....je,je,je....

Be, esperem que la cosa surti be i faci bon dia. La setmana queve ús informaré de com ha anat.

Foto: Gerard March.

Arranca l'estiu...

...I amb ell es posen en marxa els dispositius típics d'aquesta època de l'any. Justament ahir dilluns dia 2 de juliol es va ficar en marxa l'escola d'estiu. Es durà a terme durant l'estiu, de 9 a 13 hores a les escoles del poble, i baix a batuta de la Laura i l'Alba. Hi acudeixen un total de 20 nens i nenes del 3 als 10-12 anys. D'aquesta forma, tenen un període d'esbarjo i de convivència entre nens que durant l'any no veuen i que inclús no conèixen i tenen arrels al nostre poble. Fins i tot hi ha xiquets procedents d'Alemanya. I per altra banda, els pares tenen la sortida a la problemàtica de deixar els crios amb algú durant la jornada laboral.

Per altra banda, el passat dissabte es va posar en funcionament la piscina municipal, que quedarà oberta fins a finals d'agost. Crec que aquesta setmana, fins dijous, l'entrada es gratuïta per a que la gent tingue temps d'anar a treures l'abono mensual o de tot l'estiu a les oficines municipals. Els preus van dels 19€ i pico un mes (juliol o agost) i els 30€ i pico tot l'estiu (que no se d'on treuen els "picos" i no podien fer números rodons...).

Pos ahir dilluns em vaig passar per la piscina a vore el "panorama" i la veritat és que és el de sempre, les mateixes mares amb els mateixos xiquets cada any. I ahir ja feia bonic vore la majoria de mares roges com a tomates i cansades d'escridassar: "ojo!!, aneu espai!, no mulleu!"....

A l'estiu, tota cuca viu!