Com cada any, la penya taurina "La Tradició" fa la seva feta anual. Aquest any va tindre lloc el passat diumenge 13 de juny i ens vam desplaçar fins a la localitat d'Alvalà de Xivert, al país valencià.La jornada va comença a les 10 del matí, hora que tenia sortida l'autocar que ens havia de portar fins al lloc de "xalera".
Aquest any hi havia l'alicient que la penya conmemorava els 5 anys de la seva fundació. Per lo que la junta ens va obsequiar a tots els socis amb una samarreta conmemorativa (molt xula, per cert).
Puntualment vam sortir, potser amb un quart de retard, ja que vam tenir d'esperar a Karim que va haver d'anar a casa a canviar-se de roba (venia de rondar i "empalmava"....jejeje...esta juventut!!!)

I sobre les 11:30 arribavem a Alcalà. Com no, ja ens esperava el barrilet de cervesa, els cacauets i els tramussos per anar picant.
Vam tenir temps de fer un banyet per anar despertant, ja que les vaquetes ja feia hores que estaven despertes i esperant a sortir a la plaça...
Sobre el migdia, baix un solet de mil dimonis i algun núvol de tronada traient lo cap pel nord, sortia la primera vaqueta del matí. La joventut poc a poc anaven baixant a la plaça i anaven perdent la temor. Una estrella destacada, el fill xinet de la don
a de Paco Lluch (perdoneu, però no se el seu nom). Va agafar una capa i, a la faena! La veritat es que arriesgava bastant, lo que no se si era perquè era atrevit o perquè desconeixia per complet el perill que hi havia.Jo no se perquè, però va tenir tota la sort del món. Va fer pujar unes tres vegades la vaqueta al tablado i ni el va tocar....
Els joves del poble es van portar com sempre, en la línea. Alguna que altra trompadeta, a Jordi Sorribes a Jordi Castells, algun que altre "kiebro" de Pepe Baiges o Josep Sorribes i alg
una que altra correguda de Karim.Al migdia ja ens esperava la paelleta valenciana, amb garrofons es clar, i l'entremés d'embotits de la terra...beeee!!!
I per la tarde, una bona migdiadeta vaig l'arbre i un altre banyet i un altra sessió de vaquetes fins les 19 hores que empreníem el viatge de tornada.
Una bona jornada per a la gent que estima els correbous de les nostres terres.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada